Alfatara Digital

El proper dissabte 10 de novembre, Lo Riu Associació per l’Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l’Ebre i la Universitat de Barcelona han organitzat una VISITA GUIADA

El 9 de setembre passat va morir a Barcelona Josep Termes, historiador  especialitzat en el moviment obrer català dels segles XIX i XX.

En cas de màxim accident a la Central Nuclear d’Ascó, l’impacte radiològic seria mortal per a totes les persones de les poblacions d’Ascó, Flix, Vinebre i la Torre de l’Espanyol.

Aquest treball va ser presentat per Ada Font i Tió el 17 de gener de 2006, durant el segon curs de Sociologia, com a exercici

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Joan Martínez-Alier
El ecologismo de los pobres. Conflictos ambientales y lenguajes de valores

Icaria editorial SA. Col·lecció Antrazyt
Barcelona, 2009 (3a. edició)
ISBN: 84-7426-743-9
DL: B-8.148-2009
En aquest llibre, Martínez-Alier analitza diverses manifestacions del creixent “moviment per a la justícia ecològica”, així com “l’ecologisme popular” i “l’ecologisme dels pobres”, que en les pròximes dècades es convetiran en forces motrius per a assolir una societat ecològicament sostenible. L’autor estudia detalladament molts conflictes ecològics al llarg de la història i actuals, en àmbits urbans i rurals, tot mostrant com els pobres sovint afavoreixen la …

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Joan Martínez-Alier
La economía ecológica como ecología humana
Fundación César Manrique. Col·lecció Cuadernas
Madrid, 1998
ISBN: 84-88550-25-1
DL: M-38.404-1998
L’economia ecològica no recorre a una escala de valors única expressada en un únic numerari. Al contrari, l’economia ecològica abasta l’economia convencional neoclàssica dels recursos i el medi ambient i va més enllà, en incorporar l’evaluació física dels impactes ambientals de l’economia humana. Per tant, l’economia ecològica no és una branca o subdisciplina de l’economia sinó més aviat una altra manera de denominar l’ecologia humana.
Aquesta edició és trilingüe (castellà, anglès i alemany)
[Índex de …

Ada Font i Tió (la Fatarella, 1986) és llicenciada en Sociologia per la UAB (2009).
Durant els estudis de Sociologia va presentar el treball El moviment social antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona (1964-1990), que podeu llegir aquí, a l’Alfatara.
[Anar a la presentació de l'exposició "25 anys de Txernòbil..."]

[Presentació d'aquest treball]
El moviment social antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona (1964-1990)
ADA FONT I TIÓ
17 de gener de 2006

[Anterior secció d'aquest article]
1. Els nous moviments socials (perspectiva teòrica)
La primera evidència que se’ns presenta en intentar desenvolupar una perspectiva teòrica sobre què són els nous moviments socials és que se n’ha fet múltiples definicions. En el nostre cas, hem escollit la definició que en fa Raschke.
La majoria de teòrics coincideixen que els nous moviments socials van sorgir a la dècada dels setanta no únicament com un simple mitjà pel canvi social, sinó com un actor col·lectiu amb la finalitat d’influir en els processos socials múltiples que existien en aquell moment.
Raschke va …

[Anterior secció d'aquest article]
2. L’Energia nuclear
2.1. Des del descobriment fins a la fi de la segona guerra mundial
Per tal de poder entendre les crítiques que formularan els antinuclears i ecologistes a la energia nuclear hem de començar per entendre què és i què suposa.
L’any 1934 Fréderic Joliot Curie i Irene Curie, dos físics francesos, van demostrar junts l’existència del neutró i de la radioactivitat artificial, la qual cosa els va valer el premi Nobel de química de l’any 1935 i el nombrament de Fréderic Joliot com a alt comissari de …

[Anterior secció d'aquest article]
3. El moviment antinuclear i ecologista a les comarques del sud de Catalunya
3.1. Naixement dels primers grups ecologistes i antinuclears
Es pot dir que el bressol del moviment ecologista català va nàixer a la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre. A finals de la dècada dels seixanta molts habitants de les poblacions de Benifallet, Miravet, Ginestar i Benissanet es van aglutinar tot creant la Comissión de Apoderados de la Ribera d’Ebre (CARE), una organització popular per la defensa de la Ribera d’Ebre per tal de fer front al …

[Anterior secció d'aquest article]
4. Característiques definitòries del moviment antinuclear i ecologista
En primer lloc establirem les característiques definitòries del moviment en quant al territori que va abarcar, l’organització, l’estructuració, les ideologies que susbribien els seus mebres i la promoció social que van fer sobre determinats aspectes innovadors.
Primer de tot podem afirmar que el moviment antinuclear i ecologista va ser promogut majoritàriament per persones i col.lectius de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
A nivell territorial cal fer referència als següents aspectes:
En primer lloc que el moviment …

[Anterior secció d'aquest article]
5. Conclusions
A la majoria d’estudis, un cop s’ha desenvolupat el cos del treball, l’investigador té al cap una sèrie de consideracions finals les quals ha anat entreveient a mesura que avançava l’anàlisi. En aquest cas, és necessari que aquest darrer apartat les inclogui per tal de poder-nos acabar de fer una idea completa sobre què va ser el moviment antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona.
Primer de tot, basant-nos en les definicions fetes en la perspectiva teòrica que hem exposat al començament del treball i després …