75è aniversari de la batalla de l’Ebre: 25 juliol de 1938 – 25 juliol de 2013
Que en els meus anys la joia recomenci Sense esborrar cap cicatriu de l’esperit. O Pare de la nit, del mar i del silenci, Jo vull la pau –però no vull l’oblit.
Màrius Torres.
(Lleida, 1910 – Sant Quirze de Safaja, 1942) Poesies. Poetes del segle XX. Edicions 62. Barcelona, 2013. Diari ARA
La batalla de l’Ebre
Història, paisatge, patrimoni
Edmon Castell
Lluís Falcó
Xavier Hernàndez
Oriol Junqueras
Joan Carles Luque
Joan Santacana
Editorial Pòrtic.
Barcelona, primera edició 1999
www.grup62.cat
La decisió d’aquesta retirada sobtada, que va permetre salvar les restes de l’Exèrcit de l’Ebre, va ser presa personalment per Tagüeña. La 13a Brigada de la 35a Divisió, paradoxalment una de les primeres unitats a travessar el riu al juliol, va ser l’encarregada de protegir el darrer perímetre defensiu. Lentament i aprofitant la foscor de la nit, van creuar el riu les últimes unitats de l’Exèrcit de l’Ebre. Un cop tots els soldats els soldats a la ribera dreta, el mateix Tagüeña va volar el pont e Flix. Eren les 4.45 de la matinada del 16 de novembre. Havien passat 115 dies des de l’inici de l’ofensiva. (pàgs. 89-90)
Si el 16 de novembre de 1938 va ser la data de la retirada de l’ Exèrcit de l’ Ebre, el 25 de juliol de 1938 va ser l’ inici de la Batalla de l’ Ebre. 115 dies va durar la batalla més cruenta de la guerra civil espanyola, de la qual enguany fa 75 anys del seu inici.
Val la pena llegir aquest llibre, un dels moltíssims que s’ han escrit sobre aquesta batalla, ja que com el seu subtítol indica parla d’ història, paisatge, patrimoni, una visió global i completa d’ aquesta guerra.
Els seus autors estaven vinculats al Taller de Projectes de Patrimoni i Museologia del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona per això l’apartat dedicat al paisatge i patrimoni té un interès especial en el sentit que proposava recuperar els espais de la batalla de l’Ebre i convertir-los en un gran museu a l’aire lliure, per preservar la memòria i dignificar estos espais on van morir milers de soldats.
Malauradament, aquests paisatges i escenaris, ignorats durant mols anys, han estat colonitzats per les empreses eòliques i avui hem de conviure els morts de la guerra civil i els vius amb els parcs eòlics situats en espais emblemàtics de la batalla de l’Ebre.
La Serra de la Fatarella, n’és un bon exemple. Afortunadament, iniciatives com les de l’Associació lo Riu es dedicada a recuperar aquest patrimoni, han treballat i treballen per preservar tots estos espais. Han descobert i estan recuperant la línia fortificada de La Serra de La Fatarella ( com les Termòpiles ), on estudiosps expliquen que hi vam deixar la vida un miler de soldats per cobrir la retirada de l’ exèrcit republicà que va poder creuar l’ Ebre pel pont de Flix, pont que va ser volat un cop van passar les forces republicanes.
Aquestes i altres informacions hi trobareu en este llibre dividit en nou capítols, cinc dedicats a la història i tres al paisatge i territori, publicat el 1999 i reeditat el 2000, obra conjunta de set autors un d’ells l’historiador Oriol Junqueras, avui cap de l’oposició del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Desperta ferro
Revista de historia militar i política de la guerra civil española.
1938, La batalla del Ebro Número especial III Madrid, 2013 www.despertaferro-ediciones.com En la Fatarella no queda nadie. Ni un alma. Primero, se fueron los que formaban parte del bloque de derechas, para salvar el pellejo. Luego, se tuvieron que marchar los de izquierdas, para que no les mataran los de Lister. Después, los amigos de Líster, para que no les mataran los franquistas. Por último, los franquistas, para que no les cogiera el ejército del Ebro. Ya no puede quedar nadie en la Fatarella, donde los hombres de la 35a División del Ejército iniciaron su aventura” (Jorge M. Reverte, la Batalla del Ebro, P. 658)
La revista Desperta Ferro, dedicada a la historia militar i política de la batalla de l’Ebre, en un dels seus 14 articles parla, precisament d’una de les últimes actuacions a la Serra de la Fatarella.
Una cita del llibre La Batalla de l’Ebro, voluminós i molt interessant, de Jorge M. Reverte, encapçala l’article de Xurxo de M. Ayán Vila, arqueòleg de l’Institut de Ciències i Patrimoni del CSIC en Santiago de Compostela, titulat: El último soldado del Ebro. Arqueologia del fin de una batalla, és un dels catorze articles que podreu llegir en aquest número especial sobre la batalla de l’Ebre en commemoració del seu 75è aniversari.
El setembre del 2011 un equip d’arqueòlegs de l’Instituto de Ciencias del Patrimonio del CSIC i del grup d’investigació de Didàctica del Patrimoni de la Universitat de Barcelona van fer la primera intervenció arqueològica en un escenari de la batalla de l’Ebre.
En este espai hi ha unes obres impressionants en el qual s’alternen trinxeres, refugis, un cinturó defensiu construït pel XV Brigada (35 divisió) comandada per un jove tinent coronel de 25 anys Manuel Tagüeña.
L’actuació d’aquests científics va donar, entre d’altres, una gran i emocionant sorpresa, la troballa de les restes d’un soldat, a qui van anomenar Charlie, d’una mida de 1,80 metres d’alçada i que calçava un 44, aquestes mides, són pocs freqüents per un espanyol de l’època, l’equip d’investigadors els va fer pensar que es tractava d’un combatent nord-americà i que l’autor de l’article anomena: El último soldado del Ebro.
Els cims invencibles
Entre Pàndols i Cavalls
Carme Meix Pagès editors. Lleida, 2012 www.pageseditors.com
“Els refugiats a la carruba surten a fora amb precaució. No es veu ningú. I els trets sonen llunyans, cap a Corbera i la Venta de les Camposines. (…) Tornen a Gandesa a poc a poc, sense saber què trobaran a casa. I els seus pressentiments encara són més negres quan arriben al poble i veuen runa per tot arreu. (pàg.224)
Carme Meix és l’autora d’esta novel·la que parla dels fets reals de la batalla de l’Ebre.
Ella va néixer a Gandesa (Terra Alta) l’any 1937, té, doncs, 76 anys, gairebé els mateixos anys del començament de la batalla de l’Ebre, la serra de Pàndols i Cavalls va ser l’escenari de les batalles més cruentes i sagnants d’esta batalla.
La novel·la té com a protagonistes quatre amigues de Gandesa i la vida de quatre joves del poble i d’un jove Brigadista americà, al llarg del relat va seguint el fil de les seues vides immerses en un món de guerra.
El llibre està dividit en quatre parts: la memòria de la guerra, la memòria del foc, la memòria de l’aigua, la memòria del vent i una justificació, parla de fets reals de la Batalla de l’Ebre a partir de testimonis directes.
Ella justifica la seua necessitat d’escriure esta obra amb aquestes paraules: “ …molts els que havien viscut i patit aquells anys terribles ja no hi eren, i no ho podrien explicar. I jo no tenia cap dret a silenciar les seves veus, que em cremaven per dintre”
Los bosnios
Velibor Colic Editorial Priférica. Cáceres Colección Largo Recorrido, 45 Traducción de Laura Salas Rodríguez www.editorialperiferica.com
MOSTAR Seis jóvenes de Mostar perdieron la vida al defender el viejo puente, símbolo de la ciudad, que atraviesa Neretva. Durante las últimas operaciones para liberar la ciudad, las tropas de la Defensa Territorial bosnia debieron librar un encarnizado combate en el centro històrico del casco antiguo, pero sin embargo lograron salvar el viejo puente, que los serbios ya habían minado. Al dia siguiente, los habitantes de Mostar organizaron, com cada hacen año, por lo demás, el tradicional concurso de salto en el río, desde lo alto del puente. Después, lo recubrieron de un encofrado de madera para protegerlo. (Pàg. 77)
Si una dona de Gandesa de 76 anys fa una novel·la sobre la batalla de l’Ebre, un jove escriptor de 45 anys nascut a la petita ciutat de Modrica (Bosnia) n’escriu una sobre la guerra del Balcans.
Velibor Colic ha escrit una obra estremidora sobre aquesta guerra, ell en va ser soldat i es va escapar, actualment viu a França, a la Bretanya.
La seua família va ser víctima, com tants ciutadans de Bosnia Herzegovina, va ser víctima de la neteja ètnica, ja no li queda ningú a Bòsnia, el seu pare viu a Alemanya, el seu germà a Suècia i la seua germana a Sindey. Ja era un reconegut escriptor abans de la guerra, quan la seua casa amb els seus manuscrits van ser cremats. El llibre Los bosnios ha estat escrit a partir de les anotacions que va escriure durant la guerra. És un retrat de la barbàrie, que va durar tres anys del 1992 al 1995 enguany fa 20 anys, només!
La Vanguardia del dilluns 8 de juliol va publicar un article amb el títol “Polèmic projecte de parc eòlic marí al litoral del desembarcament. Vent agitat a les platges de Normandia” us en transcrivim un paràgraf:
Trobo preocupant que un parc eòlic semblant pugui ser construït en aquestes terres sagrades i en aquesta part de l’oceà on uns quants milers d’homes van morir per alliberar Europa. Pel nord-americà A. Guenter Bier, de Hicksville (Nova York), el projecte de construcció d’un parc de 75 molins de vent -de 100 a 175 metres d’alçària- en un tram d’entre 10 i 16 quilòmetres de les platges del desembarcament de Normandia és un atemptat contra la memòria dels morts.
A pesar de totes les agressions nosaltres conservarem la memòria dels nostres morts, perquè un poble sense memòria és un poble sense futur.
A Bosnia Herzegobina un de les coses més impactants, actualment, és com els seus morts estan enterrats al costat de les ciutats, a Sarajevo vaig veure un diumenge per la tarda, aquest mes de juliol, un cementeri musulmà ple de flors on la gent s’hi passejava recordant-los, recordar significa etimològicament (del llatí recordari) tornar a passar pel cor, nosaltres recordarem els nostres morts.
Si les restes dels morts de la batalla de l’Ebre han estat molts anys escampats pels camps i boscos del territori, avui una part, però, han pogut ser enterrats dignament a l’espai Memorial Ossera de les Camposines, situat al terme de la Fatarella on els podem recordar dignament.
Les Camposines, situat en una cruïlla, va ser un lloc estratègic durant al batalla de l’Ebre, la Venta de les Camposines, inexplicablement derruïda d’un dia per l’altre, (article Alfatara) va ser un centre de comunicacions republicanes, aquest monument memorial, concebut com un monument a tots els participants en la batalla, és una obra arquitectònica emblemàtica dels reconeguts i premiats arquitectes Ton Salvadó, Jaume Aymeric i Inés de Ribera una iniciativa del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), que ens reconcilia amb els nostres morts.
Que descansin en pau!
Fina Font Ruana
Podeu llegir l’article de la Vanguardia del dia 25 de juliol de 2013 sobre La batalla de l’Ebre, 75 anys després
Loading ...
