Alfatara Digital

Segon d’una sèrie d’ articles de reflexions sobre la independència de Catalunya.

Text extret de la revista “Quaderns de la lloba, núm. 1 La còlera”, en curs de publicació per part d’un grup de lectura del llibre “Mujeres que corren con lobos” de Clarissa Pinkola que es fa a la Llibreria Pròleg de Barcelona.

Atacs, no respectar els límits, tot s’hi val, escanyar, ofegar, fragmentar el territori… porten a la indefensió, a la impotència i a generar ràbia. Paciència i més paciència. Dialoguem, tornem a dialogar. Ens envaeixen i m’envaeixen  límits,  es traspassen competències. Què busquen? De nou, paciència, però també còlera. Estic enfadada i algunes vegades molt enfadada. Afloren sentiments d’impotència davant la incomprensió. No comprens que no comprenguin. Quantes mentides gratuïtes de qui no viu al mateix territori, de qui no coneix per ell mateix; opinions tergiversades que busquen el conflicte permanent. Difondre l’odi sobre qui vol separar-se amigablement sense fer soroll, carregant-se la bona convivència. Sentir-se utilitzat pel que interessa.
- – - – - – - – - – - – - – -
Com pots sentir el que no sents? Com pots ser el que no sents? Quan t’obliguen a ser d’on no ets, és quan sents que no sents. Ràbia colèrica. Qui perd els orígens, per la identitat. La identitat no es compra. Ets d’un lloc perquè ho sents o tens voluntat de ser, sense obligatorietat. Com es pot seguir al costat de qui no et vol? De qui et dóna pel sac? De qui no t’estima? De qui et nega el dret a decidir qui ets i què vols? No hi ha res de dolent en voler ser un poble lliure, en ser independent i en decidir per ell mateix.
- – - – - – - – - – - – - – -
Per mi, en aquests moments la independència seria sinònim de llibertat, de no estar sotmès a ningú ni tenir l’obligació d’acontentar-lo.
- – - – - – - – - – - – - – -
També es generen sentiments de culpa per voler coses diferents. Més ràbia. Plantejament de marxar, de separar-se de fugir, de voler no saber res. Difícil deixar de ser el que no ets. Còlera, enfado, ira, ràbia, impotència. PROU!!
Podem, volem i tenim el dret a decidir i a ser qui volem ser.
- – - – - – - – - – - – - – -
L’últim que faltava: voler acabar amb un poble carregant-se la llengua. Intenció d’esborrar-ho del mapa, d’aniquilar-lo, de fer desaparèixer per mostrar trets identitaris. Quina obsessió en voler unificar, uniformitzar, tots iguals, ningú diferent..
- – - – - – - – - – - – - – -
Demanar perdó? A qui i per què? Per ser diferents? Ni parlar-ne!! Aquesta és la gràcia: la diferència. Si no m’acceptes, no m’interesses. Si no em respectes, allà tens la porta. Mirar més lluny, anar més lluny, emprendre un viatge viure una utopia. Incertesa però per respirar. No sabem res. Tot està per fer i tot és possible.

Núria S. 

Text extret de la revista “Quaderns de la lloba, núm. 1 La còlera”, en curs de publicació per part d’un grup de lectura del llibre “Mujeres que corren con lobos” de Clarissa Pinkola que es fa a la Llibreria Pròleg de Barcelona.