Alfatara Digital

Informatiu cultural i social des de la Fundació el Solà

Per les festes de NADAL: POESIA!

15 desembre 2012 adminas Cap comentari

Jo em crec el que passa en la nit estelada d’un vers.

Joan MARGARIT és el poeta que us recomano, per aquestes festes de Nadal que no falti la poesia!!!

Joan Margarit va néixer el 1938 a Sanahüja (Lleida), és, doncs, un poeta madur madur. La seua obra és tota recomanable: Els primers freds: poesia 1975-1995 (2004); Estació de França (1999); Joana (2002); Càlcul d’estructures (2005); Casa de Misericòrdia (2007); Misteriosament feliç (2009); No era tan lluny ni difícil (2010) i les dues últimes obres, publicades d’enguany: Marbre d’aire i Es perd el senyal.

Joan Margarit té versos tan contundents com: La vida sense la mort és un carreró sense sortida, no hi ha més, així de clar i a vegades dur, perquè ell la poesia l’entén com una eina de gestió del dolor i la felicitat, com ho són , també, totes les arts.

Marbre d’aire està dedicat a les arts, per a Margarit les arts incloen la música, la pintura, l’escultura, la poesia, el cinema, la fotografia, el món de la imatge, la literatura i l’arquitectura. La metàfora “marbre d’aire”, en paruales de Sam Abrams, autor del pròleg i de la selecció de les poemes, ”recollia o resumia per mi tota una sèrie de conceptes fonamentals en l’obra de Margarit. La idea paradoxal del marbre pesant, fet d’aire ingràvid, que encarna l’art en el seu intent quimèric i potser irrenunciable d’assolir l’impossible. La idea sinestèsica de la barreja o fusió entre les arts, ja que marbre, base de l’escultura, s’ha convertit en aire, base de la veu poètica, el ritme la mètrica”.

Aquest títol general de l’antologia, Marbre d’aire, és del mateix Joan Margarit, concretament del vers 9 de l’extraordinari poema “Tors d’Apol·lo arcaic” del llibre Aiguaforts (1995):

Tota aquesta bellesa és marbre d’aire,
l’estàtua que mai no existirà
més que com cadascú l’ha imaginat.
Un poema és també un fragment exacte
que busca amb força ser acabat pels altres.
Un poema és un tors d’Apol·lo arcaic.

Rainer Maria Rilke, un dels poetes més admirats de Margarit, té un poema amb el mateix títol a Neue Gedichte (Nous poemes) (1908). L’escultura del Tors d’Apol·lo existeix, es tracta d’un fragment d’una estàtua de marbre d’un tors masculí, que va ser reutilitzada per reomplir un mur del teatre romà a la ciutat jònica de Milet.

Es perd el senyal és l´últim llibre publicat, en l’èpíleg el poeta diu així: ” Hi ha un dia que el passat demana un ordre i, doncs, una atenció especial a aquest fet misteriós que són els records. Perquè el passat i el demà s’esborren alhora, com si es tractes d’una llei física, i cada vegada tinc més la sensació que el que la ment ha guardat no són fragments aleatoris, sinó l’essència del passat”

I això és el que trobareu en aquest llibre, poemes que són essència del seu passat, però per nosaltres seran uns poemes pel nostre present més immediat per gestionar les nostres alegries, les nostres tristeses… per trobar en la poesia una verdadera “Casa de Misericòrdia” i per sobre de tot l’immens plaer de llegir poesia, poesia, la que t’arriba a l’ànima, la que et dóna plaer emocional, espiritual, intel·lectual, com aquest poema de la contraportada:

BRINDIS
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes,
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l’instant no tornarà mai més.

Marbre d’aire. Joan MARGARIT.
Editorial Andorra. Andorra la Vella, abril de 2012.
Reimpressió juliol de 2012.
www.editorialandorra.com