Consells per a una habitació de dormir saludable, especialment pels xiquets i xiquetes
A la conferència impartida per l’arquitecta Alba Cànoves ens va parlar de La Baubiologie (biologia de la construcció) que és una disciplina que neix a Alemanya. Creiem interessant reproduir els consells que ens va donar per tenir una habitació de dormir saludable.
Les normes bàsiques de la baubiologie vetllen per la salut de les persones, donant les pautes per el disseny de cases sanes, llocs on viure i treballar lliures de factors que puguin afectar la salut dels seus usuaris.
Un d’aquests factors és l’electrocontaminació o electro-smog. Aquests termes comencen a aparèixer cada cop més en els medis, encara que per a molts encara són paraules poc comunes.
L’electrocontaminació és produïda per tot allò que generi un camp elèctric, magnètic i/o electromagnètic, encara que sigui a baixes intensitats.
Dins de l’espectre electromagnètic trobem les radiacions ionitzants i les no ionitzants, en les quals s’inclouen les freqüències que utilitzen o generen les fonts d’electrocontaminació. Les diferents freqüències de l’espectre l’home les ha utilitzat en diverses tecnologies, des de l’electricitat, les telecomunicacions, fins a aplicacions mèdiques (radiografies, ressonàncies magnètiques).
Una de les característiques d’aquestes ones és que a més alta freqüència, menys longitud d’ona, (més a la dreta de la gràfica), més energia té l’ona electromagnètica.
Actualment existeixen moltes fonts de contaminació electromagnètica que ens afecten:
Les exteriors:
Línies elèctriques d’alta, mitja tensió, ferrocarrils, estacions transformadores de companyies elèctriques, antenes emissores de telecomunicacions, antenes de telefonia mòbil, wimax, radars (militars, civils, aeroports).
Les interiors:
Xarxa elèctrica mal dissenyada, electrodomèstics amb petits transformadors, telèfons sense fil (DECT), telèfon mòbil, wifi, consoles tipus wii, baby-phone, torre de l’ordinador (CPU), cablejat elèctric.
Per tant gran part de la contaminació ve de l’interior de l’habitatge. Així doncs, la proximitat a la font i la llarga exposició són factors importants que influeixen en els efectes de l’electrocontaminació, juntament en sinèrgia a d’altres factors ambientals domèstics com l’exposició a químics, metalls pesants, mala qualitat de l’aire interior,…
Aquests factors interiors, però, la majoria de vegades són fàcils de controlar una vegada identificats, ja sigui amb una inspecció visual o mesurant la intensitat dels camps electromagnètics amb l’ajut d’un tècnic.
Per poder minimitzar l’exposició es disposen d’aparells de baixa radiació (telèfons sense fil), es poden substituir per aparells amb cables, i també existeixen materials aïllants i cables blindats.
EFECTES SOBRE LA SALUT
Desprès d’un temps d’exposició a radiacions, els sistemes que regulen el nostre cos (sistema nerviós, endocrí, neurovegetatiu o immunològic) comencen a desequilibrar-se degut a un sobre esforç per intentar compensar aquestes agressions externes.
Es comença a patir insomni, mal sons, mal de cap, nerviosisme, baixada de les defenses,…
Aquests símptomes poden anar-se fent crònics i/o agreujant-se. I desprès d’una llarga exposició s’observa una major incidència de malalties cròniques, degeneratives i autoimmunes.
Investigacions han demostrat que els camps de molt baixa freqüència (ELF), redueixen de forma dràstica els nivells de melatonina. Aquesta hormona estimula el sistema immunològic i regula la funció de certs òrgans endocrins: la pituïtària, el tim, l’hipotàlem, a part de tenir una altra funció important, la de ser antioxidant, neutralitzadora de radicals lliures. Dario Acuña Castroviejo, Catedratico de Fisiología de la Universidad de Granada, Secretario del Instituto de Biotecnología de dicha Universidad y co-editor del Journal of Pineal Research, la principal revista científica internacional en el campo de la Melatonina
També cal tenir en compte que els efectes de la radiació electromagnètica, igual que la radioactivitat, són bio-acumulatives al llarg del temps. I que l’efecte pot persistir o aparèixer al cap del temps d’exposició.
Quan una persona està afectada per electro-contaminació, es pot donar que no respongui adequadament al tractament fins que no s’elimini la font de radiació.
L’exposició a tòxics químics ambientals por portar l’organisme al punt de saturació on el cos reacciona de forma exponencial a la més mínima dosi. S’associen a processos com la Sensibilitat Química Múltiple, Fatiga Crònica, Electrosensibilitat o Fibromialgia.
Són anomenades noves malalties emergents, o malalties ambientals.
L’oncòleg Dominique Belpomme, professor de la Universitat Paris Descartes i president d’ARTAC (Associació per a la Recerca Terapèutica Anti-càncer , explica com sota exposició a químics i/o electrocontaminació s’obra la barrera hemato-encefàlica, que protegeix el cervell. http://www.artac.info/fr/
El Dr. J. Fernàndez-Solà, de l’hospital Clínic de Barcelona, dirigeix una unitat especialitzada.
http://www.barnaclinic.com/profesionales/108/joaquim
Entrevista al Dr. Fernàndez-Solà a TV3
Els especialistes troben que hi ha una interrelació directa entre les següents malalties ambientals: Sensibilitat Química Múltiple, Sensibilitat electromagnètica, Fibromialgia i Fatiga Crònica. Que els afectats per una d’elles poden derivar cap a les altres.
En les jornades sobre Fatiga Crònica celebrada a l’Hospital de la Vall d’Hebron a Barcelona el 9 de maig del 2012, la Dra. Magda Havas, Universitat de Trent, Canadà, va exposar la relació de l’electrocontaminació amb la Fatiga Crònica i d’altres malalties.
EXPERTS EN SALUT AMBIENTAL
Relació d’alguns dels experts en Salut Ambiental (electrocontaminació, exposició a tòxics):
Dr. Olle Johansson, Departament de neurociencia, Instiut Karolinska, Estocolm, Suècia
http://ki.se/ki/jsp/polopoly.jsp?d=21984&a=54583&l=en
Dra. Magda Havas, Universitat de Trent, Canadà
Dr. David O. Carpenter, Director de l’Institut de Salut i Medi Ambient, Escola de salut Pública de Albany, Nova York
Director de l’Institut de Salut i Medi Ambient, Escola de salut Pública de Albany, Nova York
http://www.next-up.org/pdf/BioInitiativePressRelease31082007.pdf
ESTUDIS
Projecte Reflex
http://ec.europa.eu/research/quality-of-life/ka4/pdf/report_reflex_en.pdf
http://www.next-up.org/pdf/ComunicadoDePensaPrFranzAdelkoferVerumFundacion06102007.pdf
Estudi Bioiniciative
http://www.bioinitiative.org/freeaccess/report/index.htm
RECOMANACIONS EUROPEES
Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa, Resolució 1815(2011), maig del 2011
http://bluearch-bioarquitectura.blogspot.com.es/2011/09/la-asamblea-parlamentaria-del-consejo.html
http://assembly.coe.int/main.asp?Link=/documents/workingdocs/doc11/edoc12608.htm
Per això els següents consells de ben segur ens ajudaran a gaudir de més bona salut especialment als xiquets i xiquetes :
- L’habitació de dormir és un dels àmbits més importants i on hem de minimitzar al màxim els factors ambientals contaminants.
- Apagar el sistema WIFI, millor no utilitzar-lo mai.
- No tenir telèfons sense fils (DECT).
- No tenir el mòbil al costat.
- Eliminar la tensió elèctrica de la xarxa domèstica mitjançant un desconnectador de fase o bio-swicht. A manca d’una solució tècnica, desendollar els aparells elèctrics de l’habitació, inclòs llums de taula, despertadors,…
- Ventilar l’habitació cinc minuts abans d’anar a dormir, i si es pot mantenir una ventilació mínima durant tota la nit.
- Utilitzar matèries naturals com cotó, lli, seda, llana… i evitar els materials sintètics que es carreguen electrostàticament.
- Si el llit és elèctric (articulat), mantenir-lo desendollat mentre no s’ usi.
- Evitar mantes elèctriques
- Evitar que a l’altra banda de la paret del capçal hi tinguem electrodomèstics (neveres, forns,…) i estacions transformadores.
- Utilitzar un matalàs de làtex natural, o fibres naturals. (Sense molles metàl·liques).
- Evitar o minimitzar l’ús de substàncies amb químics tòxics (ambientadors, suavitzants). S’aconsella l’ús de productes naturals o amb certificat ecològic.
Es recomana fer una inspecció i una medició de l’ambient per valorar tots els factors, tant si vénen de dins de l’habitatge o d’habitatges contigus, factors externs,…Valorar sobre tot si es donen en un grau significatiu o tolerable.