Conferència Sentit del lloc – Paisatge i conflicte. Text íntegre
” …. Crec que la immensa majoria dels nous moviments socials en defensa del territori……reclamen….major participació ciutadana en la resolució dels conflictes territorials….les seves arrels històriques, culturals, religioses, ètniques i territorials….”
El dissabte 17 de març, a la seu de la Fundació el Solà de la Fatarella va tenir lloc la conferència “Sentit del lloc – Paisatge i conflicte”. Podeu descarregar-vos o llegir la transcripció de la conferència del Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (consulteu el web: www.catpaisatge.net).
És especialista en estudis de paisatge cultural i en pensament geogràfic i territorial. Sobre aquests temes ha escrit nombrosos llibres i articles en revistes internacionals de prestigi (consulteu web http://www.udg.edu/personal/tabid/8656/default.aspx?ID=2000330). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 2010 amb el llibre Paisatge, territori i societat civil.
En aquest llibre ens diu: «Els éssers humans creem llocs en l’espai, els vivim i els omplim de significació. Ens hi arrelem i ens en sentim part. Els llocs, a qualsevol escala, són essencials per a la nostra estabilitat emocional perquè ens vinculen a una lògica històrica i perquè faciliten la interacció entre el nostre jo i el món».
«…la pèrdua traumàtica del sentit del lloc condueix a un conflicte intern, personal, que pot arribar a tenir greus conseqüències socials [...] Com es produeix la pèrdua traumàtica del sentit del lloc, una desagradable sensació que ens afecta, en primera instància, individualment? De moltes maneres [...] perquè s’ha modificat de dalt a baix el lloc en el qual vivim, en molt poc temps, i sense haver participat en el procés de transformació. Vet aquí una mena de migració forçada sense moure’ns de lloc, una de les grans paradoxes del món contemporani, impensables en altres moments de la història en els quals la transformació del territori era lenta, pausada, al ritme de la intervenció humana. Quan els llocs esdevenen impersonals i irrecognoscibles per als habitants del lloc mateix, assistim a un greu conflicte territorial a escala individual, senzillament perquè l’arrelament territorial és una dimensió fonamental per desenvolupar una relació harmònica entre l’espai viscut i els grups humans.»
Podeu llegir la transcripció de la conferència del Joan Nogué per tal de conèixer o recordar totes les coses interessants que va explicar.
Aquesta conferència té com a objectiu ajudar-nos a reflexionar, en general, sobre el paisatge com a lloc on vivim, sobre la vinculació de les persones amb aquest paisatge –arrelament-desarrelament‑, el sentiment de pertinença a un lloc ‑poble-comarca-món‑, la formació-transformació d’identitats territorials, i com poden afectar a les persones i a les comunitats les grans transformacions del paisatge i la forma de dur-les a terme: amb o sense consens socials i participació pública. Per què neixen conflictes al voltant d’aquestes transformacions? Per què aquestes grans transformacions es produeixen en uns territoris i no en uns altres? I tot això en un context de globalització, especulació i lliure circulació de capitals.
És possible sentir-nos «forasters» a casa nostra?
I perquè volem que ens ajudon a reflexionar? Encara que no sigui un fenomen exclusiu de la Terra Alta, el paisatge d’aquesta comarca ha sofert els tres darrers anys una gran transformació no gradual i la nit ha deixat de ser nit. Hi ha hagut consens social i participació pública? Per què han sorgit conflictes? Elements nous s’han superposat a elements ja existents i els han dominat, i ens obligaran a llegir el paisatge i a relacionar-nos amb ell d’una altra manera, encara no sabem com. I les mateixes infraestructures no s’han construït ni a la muntanya de Montserrat, ni a Collserola, ni a la Costa Brava ni als Pirineus. Tot plegat forma part del procés de canvi permanent a què està sotmès el paisatge per l’acció dels elements naturals o de l’home o bé, malgrat tot, ens hauríem de preocupar pel paisatge on vivim?
Terra Alta capital Pequín, o un poder cada vegada més llunyà, i l’especulació
I la nova manera de relacionar-nos amb el paisatge, de viure a casa nostra, requereix saber que quasi tots els nous elements que el dominen tenen un nou propietari majoritari (2011) que viu en un lloc molt llunyà de la Terra Alta, com un poder invisible. És l’empresa xinesa Three Gorges http://www.ctg.com.cn/en/ (Les Tres Gorges), que juntament amb Iberdrola, la Caja de Ahorros de Asturias, el grup inversor portuguès José de Mello, el Banc Comercial Portuguès, el Banc Central de Noruega, la companyia pública algeriana Sonatrach, el Banco Espirito Santo i la també estatal Caixa Geral de Depósitos de Portugal, són els principals accionistes de l’empresa Energies de Portugal (EDP), propietària de sis centrals eòliques de la Terra Alta. Podeu consultar la notícia al web de 22 de desembre de 2011. http://economia.elpais.com/economia/2011/12/22/actualidad/1324542782_850215.html
Abans, l’empresa Copcisa (anys 2008 i 2009) ja havia fet una operació especulativa amb la venda d’algunes centrals eòliques (la Fatarella, Vilalba i Corbera) que li van reportar uns beneficis reconeguts de 28.830.140,00 d’euros (milers de milions de les antigues pessetes), sense produir ni un sol kilowatt.
Us animen a participar en la conferència i a fer-ne difusió.
Loading ...
