Hi havia una vegada un casal i un poble
Petita història dels orígens de l´actual Casal Municipal de la Fatarella.
El dimarts dia 3 d’abril de 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals convocades a l’Estat Espanyol, després de la dictadura franquista, mitjançant eleccions per sufragi universal.
Després de la llarga nit de la dictadura feixista de Franco, arribava el primer ajuntament democràtic. El resultat de les eleccions a La Fatarella van donar un empat en regidors entre:
• La candidatura independent Convivència i Progrés, impulsada pel sindicat Unió de Pagesos, gent lligada a la Parròquia i altra gent del poble, amb 377 vots i 4 regidors.
• La candidatura Centristes de Catalunya – UCD, candidatura impulsada per l’últim ajuntament franquista, amb 315 vots i 4 regidors.
- Va desfer l’empat i va donar el seu vot a l’Alcalde de Convivència i Progrés la candidatura de CiU ( Convergència i Unió ), amb 108 vots i 1 regidor.
Un any després, el mes d’abril de 1980, el primer ajuntament democràtic de La Fatarella reparteix un escrit entre totes les cases del poble, amb el qual es convoca a una assemblea el dia 18 d’abril de 1980 a les 10,30 hores de la nit al Cine del Centro. Demana ajuda a tot el poble per construir un casal.
Podeu consultar la carta clicant en el següent enllaç:
http://www.alfatara.com/wp-content/uploads/2020/07/ESCRIT-1980-e1596034213987.png
L´escrit de l’abril de 1980 repartit, redactat en català, esdevé un símbol de la salut de la llengua catalana, després d’anys d´una escola en castellà a la força, i del català a casa i al carrer. El Casal i la carta redactada en català esdevenen símbols de la represa cultural democràtica.
Amb la memòria dels centres socials de l’Aurera, del Xiringito, del Centro Parroquial , de la sala de ball i cine de Ca Pascual i de l’envelat de la festa major de setembre- abans la gran festa major era al setembre-, el primer ajuntament democràtic aconsegueix tirar endavant el Casal, amb recursos propis i jornals de vila, amb dificultats, accidents i sacrificis, sobre un terrenys municipals. Era el Casal que l’anterior Ajuntament franquista no havia pogut fer malgrat tenir elaborats, l’any 1972, els “Estatutos del Patronato Polideportivo Municipal de Fatarella (Tarragona)”.
Havia de ser un casal obert a tothom, sense discriminacions, de tota la comunitat i no de l’ Església o d’alguna família de grans terratinents del poble, sense “ indios y rifeños”, democràtic, participatiu, transparent en la seva administració, que es convertiria en l’associació més nombrosa i transversal del poble i , conscientment o inconscientment, esdevindria una gran eina per superar les grans ferides que tenia el poble després de la guerra i de la llarga postguerra sota la dictadura franquista.
El Casal va ser l´enveja de tots els pobles veïns i un orgull que encara perviu, malgrat els canvis que s’han produït i la seva situació actual, tan diferent a la que existia a l’any 1980.
Els protagonistes individuals i col·lectius i el que es va viure i vindria després a la Fatarella, en els àmbits polític, social i cultural, mereixen, algun dia, ser explicats.
Josep Ma Font
Loading ...
Deixa la teva resposta!