Inici » General

Llibres de tardor

17 setembre 2014 adminas Cap comentari

“Audàcia, serenor i calma”
David Fernàndez (Candidatura d’Unitat Popular)

Aquesta tardor es presenta calenta, i les paraules de David Fernàndez en resposta a la pregunta dels periodistes després de la sessió del parlament de Catalunya són molt encertades. Mirarem, doncs, de transcriure aquesta frase amb llibres, que és la intenció d’aquest article de tardor.

I què pot ser millor que un bon fricandó amb bolets, una tardor generosa en aquesta espècie, una bona pel·lícula, un lectura calmada de poesia i una mica d’humor reflexiu per tenir serenor?

Set propostes de lectura: dos llibres lligats a la data de 1714, quatre de poesia i un sobre l’aniversari del personatge d’un autor argentí.

Començarem per l’últim: Mafalda, el còmic creat per l’argentí Quino, ha complert cinquanta anys. L’humorista i dibuixant Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut per Quino (Buenos Aires , 82 anys), és el creador de la Mafalda, el personatge més famós d’aquest còmic, al qual dóna nom, i dels seus millors amics (la Susanita, el Manolito, el Felipe…). L’Editorial Lumen ha editat un volum per commemorar aquest aniversari de Mafalda, i, tal com diu Quino, “Jo no em crec que hagin passat cinquanta anys…, que la Mafalda ja faci tant de temps que intenta que la gent entengui que hem de protegir el planeta, que no hem de barallar-nos, que no hem de continuar fent les ximpleries que hem fet sempre…”

Mafalda

Retall de Mafalda, de Quino, de La Vanguàrdia

 

La poesia no hi ha dubte que ens pot aportar calma, serenor i també audàcia. Parlem, doncs, de quatre poetes morts, per celebrar-ne el naixement, per celebrar-ne l’aniversari o simplement per recordar-los.

Montserrat Abelló, nascuda a Tarragona el 1910, exiliada primer a Londres i més tard a Mèxic, degana de les lletres catalanes, va morir aquest mes de setembre als 94 anys. Riba-roja, en el seu II Festival Poesia des dels Balcons, enguany li va dedicar un homenatge. La seua obra la podeu trobar reunida al llibre Al cor de les paraules. Obra Poètica 1963-2002 (Barcelona, 2002).

D’ella, Maria Mercè Marçal n’ha dit: “És com si la poesia de Montserrat Abelló fos essencialment una llarga i aferrissada lluita contra el silenci, aquest silenci que plana com una llosa sobre tantes experiències anònimes.”

 

Foc a les mans

Foc a les mans, de Montserrat Abelló, amb pròleg de Maria Mercè Marçal (Editorial Columna, Barcelona, 1990)

 

Gerard Vergés, nascut a Tortosa, va morir enguany, el dia de Sant Jordi. Ja en vam parlar a propòsit de la biografia que li va fer l’escriptor ebrenc Emidgi Subirats. Tant ell com Montserrat Abelló eren poetes i traductors de l’anglès; en concret, Gerard Vergés ho era de Shakespeare.

Vergés és un poeta lluminós,  transparent, arrelat a la terra. Tal com diu Ramon Pla al pròleg del llibre Long play per a una ànima trista, “És una intensa, autèntica, vital, aparentment lleugera invitació a sentir la carícia del sol, la dolçor de les fruites, l’amargor de les llàgrimes, l’escalf de la companyia. Sense retòriques”.

Long play per un ànima trista. Edicions PROA, Barcelona, 1986. Col·lecció els llibres de l’óssa menor.

Long play per a un ànima trista, de Gerard Vergés (Edicions Proa, Barcelona, 1986, Col·lecció “Els llibres de l’Óssa Menor”)

 

De poetes dels quals enguany celebrem l’aniversari n’hi ha dos: Joan Vinyoli i Desideri Lombarte. Un va néixer a Barcelona, i l’altre, a Pena-roja de Tastastavins, al Matarranya, terra aragonesa de parla catalana; de Joan Vinyoli en celebrem el centenari del naixement, i de Desideri Lombarte, el 25è aniversari de la mort.

Per commemorar l’aniversari del seu naixement, de Joan Vinyoli s’han editat dos llibres de poesia: Poemes, amb pròleg i selecció de Joan Margarit, editat per Proa, i Poesia completa, en la Col·lecció de Butxaca d’Edicions 62, amb un estudi del gran poeta Enric Casasses. Una biografia de Pep Solà titulada  La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli  us en pot donar una bona informació.

 

Poemes, de Joan Vinyoli (Editorial Proa, 2014)

Poemes, de Joan Vinyoli (Editorial Proa, 2014)

L’obra de Desideri Llombarte, tant la poètica com la narrativa o la teatral o els estudis de toponímia del seu poble, la trobareu, gairebé tota, en les publicacions de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), que enguany compleix 25 anys.

Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, de Desideri Lombarte (Lo Trull, Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 1995)

Cartes a la molinera. La bona vida i la mala bava, de Desideri Lombarte (Lo Trull, Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 1995)

 

D’aquests dos grans homes, d’aquests dos gran poetes, només podem recomanar-vos que els llegiu. Estem segurs que no us decebran!

L’endemà és una pel·lícula d’Isona Passola, productora de cinema i actualment presidenta de l’Acadèmia Catalana de Cinema.

Del guió d’aquesta pel·lícula, l’editorial Ara Llibres n’ha publicat un llibre, que porta el mateix títol, L’endemà, i el subtítol Com serà una Catalunya independent?. Si sortiu de la pel·lícula amb ganes de tenir-ne més, llegiu aquest llibre. Es tracta d’una molt bona pel·lícula, que ha estat portada a la pantalla amb l’aportació de més de 8.000 persones, i d’un molt bon llibre, en el qual trobareu “Una emocionant reflexió col·lectiva fruit d’un moment històric inoblidable”, com diu a la contraportada.

L’endemà. Com serà una Catalunya independent?, d’Isona Passola (Ara Llibres, Barcelona, 2014)

L’endemà. Com serà una Catalunya independent?, d’Isona Passola (Ara Llibres, Barcelona, 2014)

I l’últim llibre recomanat per a aquesta tardor és el que porta el títol més explícit del moment històric que estem vivint: La cuina de 1714. Història i receptes.

El seu autor és Jaume Fàbrega (Pla de l’Estany, 1948), professor de gastronomia i enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, historiador, consultor gastronòmic i periodista, un currículum prou extens per poder trobar bones receptes: les que es cuinaven als fogons de les cases i palaus catalans el 1714.

Nosaltres, en plena època de bolets, en aquesta tardor plujosa, us recomanem la recepta del fricandó de la pàgina 137.

La cuina de 1714. Història i receptes, de Jaume Fàbrega (Viena Edicions, Barcelona, 2014)

La cuina de 1714. Història i receptes, de Jaume Fàbrega (Viena Edicions, Barcelona, 2014)

Bona lectura!

I ara, més que mai, audàcia, serenor i calma…, i bona collita de bolets!

 

Deixa la teva resposta!

Afegeix els teus comentaris, o trackback des de la teva pròpia web. També pots subscribe to these comments via RSS.

Sigues educat, polit i segueix el tema de debat. No acceptem spam.

Pots fer ús d'aquestes etiquetes:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Aquesta web suporta Avatars. Per obtenir el teu avatar, registra't a Gravatar.