Inici » General

A l’estiu, llibres

23 juliol 2014 adminas Cap comentari

Leer es una forma de viajar barata.

Aquesta frase dita per un escriptor argentí, crec que Rodolfo Enrique Fogwill, la vaig sentir a Catalunya Ràdio un dia del mes d’abril. Va bé per recomanar llibres per a este estiu del 2014.

Començarem amb un llibre de l’autor turc Orhan Pamuk, una lectura de narrativa de viatges titulada Istanbul i que porta com a subtítol «Ciutat i records».

Istanbul

A aquesta ciutat bé li podríem aplicar una frase de la desapareguda gran escriptora Ana Maria Matute, que en una entrevista abans de morir a la revista Qué Leer va dir: «Vivir es bonito». La vitalitat de la ciutat turca, de 14 milions d’habitants, porta d’entrada a Àsia i la ciutat més gran i exòtica d’Europa, fa aquesta sensació que el fet de viure ja és un motiu d’alegria. Orhan Pamuk va néixer a Istanbul l’any 1952. En el llibre que us recomanem barreja la memòria personal de la seua ciutat amb la història, la cultura i les tradicions del seu país, Turquia.

Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura, parla així de la seua ciutat: «Des de la infància sempre he viscut en algun pujol des d’on es veia i es controlava el Bòsfor, encara que tot de lluny i entre edificis, cúpules i turons. Possiblement pel significat moral que comporta poder veure el Bòsfor encara que sigui de lluny, a les cases d’Istanbul la finestra que dóna al mar ocupa el lloc del mihrab de les mesquites (o de l’altar de les esglésies, o del tebà a les sinagogues), i les butaques, sofàs, cadires i taules del menjador es disposen de manera que sempre mirin en aquesta direcció. Una altra conseqüència del fet que el Bòsfor es vegi des de les cases és que d’un vaixell que entra a l’estret des del mar Màrmara es veuen milions de finestres àvides que tallen la vista, que tallen el pas despietadament per poder albirar el Bòsfor i l’esmentat vaixell.» (pàgina 242).

Istanbul. Ciutat i records. Edicions Bromera. Alzira, 2009. Traducció del turc de Carles Miró i Emma Piqué.

 

I demà el paradís

Un dels premis que ens mereixen més confiança és el Premi Llibreter. Els llibreters són professionals dels llibres, els qui millor ens poden informar i recomanar els que ells consideren més bons. Enguany el premi en llengua catalana ha estat per a Antoni Vives per la novel·la I demà, el paradís, una novel·la que ens permetrà viatjar a la colònia espanyola de Fernando Poo, a la Guinea Equatorial dels anys cinquanta. El Premi Llibreter en la categoria Altres literatures ha estat per a Ànima, del canadenc d’origen libanès Wadji Mouawad, un llibre que també podem recuperar com a lectura d’estiu.

Antoni Vives, nascut a Barcelona l’any 1965, actualment regidor de l’Ajuntament de Barcelona, és autor de diverses novel·les i llibres d’assaig. La seua primera novel·la, El somni de Farringdon Road, va guanyar el Premi Crexells de l’Ateneu Barcelonès, un altre premi de prestigi que enguany ha guanyat l’escriptor pallarès Pep Coll amb el llibre Dos taüts negres i dos de blancs que ja vam recomanar a l’Alfatara.

Així diu la contra del llibre: «Relligant un passat que ens persegueix i un futur que no és cap escapatòria, només el desfici d’un paradís que mai no arriba, I demà, el paradís uneix la gran fabulació narrativa amb un estil pletòric i expressiu, i confirma Antoni Vives com un dels millors, més agosarats i ambiciosos novel·listes catalans actuals».

I demà, el paradís. Editorial RBA La Magrana. Barcelona, 2014.

 

Elles també maten

Elles també maten, publicat per l’editorial Llibres del delicte. Tots aquests noms ja ens donen una pista del llibre de què parlarem. És un llibre de contes, tretze relats ben negres escrits per tretze escriptores: Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Díaz-Roig, Mònica Batet i Anna Maria Villalonga, que a més ha estat qui n’ha coordinat l’edició. Són relats escrits per a aquesta publicació i que es van presentar a la BCNegra, la trobada de novel·la negra que cada any se celebra a Barcelona. Són relats negres escrits en català per dones. Hi trobareu política-ficció, ambigüitat misteriosa, relats de rerefons psicològic… tots ben negres. Els amants d’este gènere tenen una llibreria especialitzada a Barcelona, Negra i criminal, un gran llibreter, Paco Camarasa, que us recomanarà bons títols, i una nova editorial, Llibres del delicte, especialitzada en este gènere.

Un petit tast del relat de la Susana Hernández L’Home del mirall. «La dona es va dirigir a la cuina i va tornar amb una tassa, va servir el cafè inclinada cap a la taula tot xerrant despreocupada. Dempeus, l’assassí va treure la corda de la butxaca amb moviments sigil·losos i precisos, la va tibar suaument just a un pam de la jove mestressa de casa i, amb una brutalitat inapel·lable, la va cenyir al votant del seu coll. La tassa es va estavellar i part del cafè es va vessar.» (pàgina153).

Elles també maten. Llibres del delicte. Barcelona, 2014, segona edició.

 

 

La conjura de los necios

«Cuando en el mundo aparece un verdadero genio, puede identificársele por este signo: todos los necios se conjuran contra él.» (Jonathan Swift). Aquesta citació encapçala la gran novel·la La conjura de los necios del nord-americà John Kennedy Toole, un veritable geni que va néixer a Nova Orleans el 1937 i va morir l’any 1969. La seua mare va remoure cel i terra per publicar una novel·la que l’autor no va poder publicar en vida, però ella ho va aconseguir perquè estava convençuda del valor de l’obra del seu fill.

Si abans hem parlat de llibreters, ara parlaren d’editors, i un dels grans és Jorge Herralde de l’Editorial Anagrama. Amb este llibre inaugura una col·lecció que s’anomena «La Conjura de la Risa» on publica libres en què l’humor hi té un paper fonamental. John Kennedy Toole va escriure una obra que compleix este objectiu. El protagonista, Ignatius Reilly, és un personatge extravagant, en paraules dels crítics «una barreja d’Oliver Hardy delirant, Don Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers, reunits en una mateixa persona. Un al·legat desballestat d’una societat desballestada». L’autor només va publicar una altra novel·la, La Biblia de Neón. Amb La conjura de los necios va guanyar el premi Pulitzer, que el va consagrar com un dels novel·listes nord-americans més grans de tots els temps. Este llibre ha estat un long seller. En català va ser traduït per l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver amb el títol La conxorxa dels enzes. «Ignatius abrió los ojos y vio algo blanco flotando encima de él. Le dolía la cabeza, le palpitaba la oreja. Luego, sus ojos azules y amarillos fueron centrándose poco a poco, y, entre brumas de la jaqueca, se dio cuenta de que estaba contemplando un techo.» (pàgina 335)

La conjura de los necios. Editorial Anagrama. Barcelona, 2014. Traducció de l’anglès de J. M. Àlvarez Flórez i Àngela Pérez. (La Conjura de la Risa)

Bon viatge i bona lectura!

Deixa la teva resposta!

Afegeix els teus comentaris, o trackback des de la teva pròpia web. També pots subscribe to these comments via RSS.

Sigues educat, polit i segueix el tema de debat. No acceptem spam.

Pots fer ús d'aquestes etiquetes:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Aquesta web suporta Avatars. Per obtenir el teu avatar, registra't a Gravatar.