Alfatara Digital

“L’ÚNICA MANERA DE SUPORTAR L’EXISTÈNCIA ÉS PERDRE’S EN LA  LITERATURA COM EN UNA ORGIA PERPÈTUA”. Gustave Flaubert

Aquesta  cita tan radical  és la carta de presentació d’una nova editorial: L’ALTRA ( no confondre amb el llibre “L’altra” de la Marta Rojals) una editorial que es defineix “com un segell literari i independent que publica  narrativa contemporània en català”.

El seu anagrama és un mussol, el símbol grec de la saviesa i l’editora és Eugènia Broggi una dona sàvia i valenta que ha apostat per crear  una editorial independent, abans d’emprendre aquesta aventura, havia dirigit editorial Empúries. Molta sort a aquesta petita editorial.

Per sant Jordi d’enguany hem escollit  9 llibres un de cada gènere: poesia, relats curts, novel·la, assaig, teatre i literatura infantil i juvenil, i també, dos d’història, un sobre història de Catalunya, el moment ho requereix, i un altre sobre la Batalla de l’Ebre. Tots els llibres els  hem triat en funció dels nostres gustos i, també, apostant per editorials petites i, per això, moltes vegades desconegudes, com Editorial Andorra d’Andorra la  Vella, Editorial Salòria de la Seu d’Urgell i dos de la gran ciutat com són  Edicions del Periscopi i la recent creada L’Altra editorial.

Poesia

 

 

 

 

 

 

Estones d’atzar.

Ester Suñé.

Editorial Andorra.

Col·lecció Hedra, 7.

Andorra la Vella, abril de 2014

 

Ester Suñé  ha escrit Estones d’atzar, després de cinc anys  de la publicació del seu primer llibre Esperit de llima, també publicat per l’Editorial Andorra, ens torna a oferir els  seus poemes frescos, divertits, irònics, actuals. L’Ester viu i treballa a Tarragona, ella és de la  Fatarella on va néixer l’any 1980 i on sempre torna.

En estes terres tarragonines té un públic fidel que la llegeix i l’acompanya,  amics, familiars, convilatants… no es perden cap de les presentacions dels seus llibres, sempre sorprenents i enguany amb un presentador de luxe  el director  i actor de teatre el tarragoni Oriol Grau, ell els compara al tiramisú: tiren amunt, fan pujar l’ànim.

FOTOGRAFIA
Embadalida per les imatges captades,
noto com la felicitat es va apropant
sense fre. Ja conec les meves reaccions
guardades en petits pots de vidre
entre els anys de poesia productiva
i les temporades de vida distreta.

Noto com certs desitjos es compleixen
de manera equitativament esglaonada
al punt adequat i, de mica en mica,
creant un marc de postal d’època,
desbordada de tendresa florida
com el somriure que em surt de franc.

 

Relats curts

 

 

 

 

 

 

 

 

L’última nit.

James Salter.

Traducció d’Alba Dedeu.

L’Altra Editorial.

Barcelona, febrer de 2014

 

James Salter autor del llibre de relats curts L’última nit, editat per L’Altra Editorial, va nèixer el 1925 a Nova YorK i és un dels grans escriptors nord-americans contempòranis. Així parla d’ell Jordi Puntí:” Salter escriu sobre els replecs més ocults de l’ànima humana, i ho fa amb una barreja d’elegància i trangressió que et trasbalsa i emociona. Un conte com “Lúltima nit”, per exemple, hauria de sortir a totes les antologies de narrativa”. El llibre recull deu relats, retrats íntims de la convivència entre homes i dones. “L’última nit” que dóna tìtol al llibre és el número deu, el més impactant dels deu contes. Un llibre amb que debuta l’editora Eugènia Broggi .

“A poc a poc, va baixar les escales. El va envair una sensació d’immens alleujament i de tristesa. A fora, els magnífics núvols blaus omplien la nit. Es va quedar dret uns quant minuts i aleshores va veure la Susanna que seia immòbil dins del seu cotxe. Va abaixar el vidre quan Walter s’hi va acostar”

 

Novel·la

 

 

 

 

 

 

 

 

Els ambaixadors.

Albert Villaró.

Premi Josep Pla 2014

Columna Edicions.

Barcelona, febrer de 2014

 

El premi de narrativa Josep Pla 2014, editat per Columna, l’ha guanyat l’Albert Villaró (La seu d’Urgell,1964) per la novel·la “Els ambaixadors” una obra de més de sis-cents pàgines, cuinada a foc lent, cinc anys ha estat per escriure-la i en feia set que l’estava rumiant. No és el primer premi que guanya l’escriptor urgellenc ni la primera novel·la que escriu. Va guanyar el Premi Néstor Luján, el 2003, el Premi Carlemany, el 2006 i enguany el Josep Pla un premi que li donarà una projecció que es mereix.

El crític literari Ponç Puigdevall en la seua ressenya del Quadren del País del dijous 20 de març diu: “ …Manel Carrasco i Formiguera, el president de la Repúblical el 1949, any en què s’esdevenen les aventures narrades a “Els ambaixadors” i on Villaró es diverteix, i diverteix el lector, amb una desenfrenada i calculada novel·la ucrònica, o, dit d’una altra manera, amb una novel·la que juga la joc d’imaginar què hauria pogut pasar si, en comptes de mantenir-se fidel a l’ordre constitucional, el general Batet no hagués complert el seu deure i hagués permès el triomf del cop rebel de Companys” Com diu un crític molt seriòs: us divertireu i també, reflexionareu.

“Dalt del tren, mentre desfilen camps verdíssims i granges endreçades sota un cel baix, de color de plom, pensa en el dissortat Jean de Dinteville, el protagonista del quadre “Els Embaixadors” del jove Holbein, ambaixador a França a la cort convulsa d’Enric VIII, embolicat en un remolí de circumstàncies històriques que el van desbordar”.

 

Novel·la negra

 

 

 

 

 

 

 

 

El joc de pistes.

Andrea Camilleri.

Traducció de Pau Vidal.

Edicions 62.

Barcelona, abril de 2013

 

Andrea Camilleri va rebre el Premi Carvalho 2014  de novel·la negra al saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en un dels actes central  del Festival BCNegra, als seus  vuitanta-vuit anys el va recollir en persona, poques vegades es desplaça de la seua Sicília natal, va fer una excepció per amor a Barcelona i per  l’amistat que l’unia a Manolo Vázquez Montalbán.

Camillieri (Sicília, 1925) un dels autors més coneguts d’Itàlia, és director teatral, guionista i escriptor de novel·la negra, el seu protagonista  és el comissari Montalbano, nom posat en honor de Manolo Vázquez Montalban, les seues novel.les són sempre   històries mediterrànies, amb un vocabulari ric en dialectelismes, magnificament traduïdes per l’escriptor Pau Vidal.

“Va prendre la decisió ferma de continuar jugant. Però no al joc de pistes proposat per l’Arturo sinó  a un de nou que ara proposava ell, que es deia el joc de la veritat. I estava segur que guanyaria”

 

Assaig

 

 

 

 

 

 

 

Quaranta nits amb Montaigne

Antoine Compagnon.

Tracducció de Jordi Martín Lloret.

Editorial Blackie Books.

Barcelona, febrer  de 2014

 

“Els altres formen l’home; jo el descric i en represento un de particular, ben format, que si hagués de tornar a afaiçonar el faria ben diferent de com és ara, però ja està fet. Ara bé, els traços, de la meua pintura, encara que canvïin i es diversifiquen, no es desvien. El món no és res més que un gronxador perpetu. Totes les coses hi oscil·len sense descans: la terra, les roques del Caucas, les piràmides d’Egipte, a causa de l’oscil·lació pública i de la pròpia. La mateixa constància no és res més que una oscil·lació més llangorosa. No puc fixar el meu objecte, que avança confús i vacil·lant, amb una embriaguesa natural. L’agafo en aquest punt, tal com és, en l’instant en què m’hi distrec.” (ASSAIGS III)

Aquest  paràgraf pertany al llibre tercer de “Assaigs” de Montaigne, titulat “Tot es mou”,  i és un dels quaranta textos que  hi ha al llibre que us presentem: Quaranta nits amb Montaigne. Michel de Montaigne  (1533-11592) va escriure Assaigs  i el professor de literatura i estudiós de l’obra de Montaigne Antoine Compagnon   (Brusel·les, 1950), ha triat quaranta fragments i ens els comenta de manera senzilla.

El llibre és la transcripció d’un programa de ràdio retransmés durant un estiu per això el títol original és: “Un été avec Montaigne “. Al convertir-se en llibre la proposta és llegir-lo a poc a poc, i si pot ser de nit, com una mena de ritual.

 

Història

 

 

 

 

 

 

 

 

Història de Catalunya (Modèstia a part).

Toni Solé.

Il·lustracions de Jordi Duró

Editorial Columna.

Barcelona, gener de 2014.

 

“El meu objectiu –no pas modest- era escriure una història resumida i eficaç, amb un cert regust sorneguer; una història per a un públic ampli. Amb humor però sense renunciar a una clara vocació divulgativa” (De la contraportada del llibre)

 Toni Solé (Figueres, 1965) conegut per la seua faceta televisiva, especialment pels programes de gran èxit: Polònia i Cracòvia a TV3,  és historiador i periodista,

“Història de Catalunya (Modèstia a apart)” és una edició revisada i actualitzada de la primera publicació del llibre fa ara quinze anys, en aquesta edició hi trobareu un capítol inèdit i unes noves conclusions adaptades al mapa electoral vigent a Catalunya.

Toni Solé és un bon escriptor i com a historiador consegueix amb escreix l’objectiu d’escriure una història resumida i eficaç, per fer això se n’ha de saber molt d’història i ell en sap i ens la sap explicar d’una mànera fàcil, divertida i, sempre, rigorosa.

Les il·lustracións, una novetat més d’aquets edició, són de Jordi Duró (Andorra, 1965) un dels millors il·lustradors actuals, company del Toni Soler al diari ARA.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la lleva del biberó.

Assumpta Montellà.

Editorial Ara llibres

Barcelona, 2013.

 

L’Assumpta Montellà ha escrit un magnífic llibre sobre la Batalla de l’Ebre. Ha entrevisat als homes que queden de la Lleva del Biberó, amb 17 anys van ser mobilitzats per anar  a lluitar al front de l’Ebre i es van trobar cara a cara amb la guerra i la mort i una gran derrota. Diuen que com més gran et fas perds la memòria, però, els records  més llunyans, com si tornessis a la infància, són els més clars. Aquests homes ara ja gairebé centenaris ho recorden perfectament i a pesar del dolor, han parlat perquè mai més torno ha passar.

Assumpta Montellà va néixer a Mataró el 1958 és historiadora, el seu primer llibre “La maternitat d’Elna” ha aconseguit un èxit rotund de crítica i públic, estem segurs que este llibre, impactant, emocionant, duríssim aconseguirà, també, un gran èxit.

“Ja fa molts anys que no dibuixo (…) La vista i els anys no perdonen. I aquesta llibreta amb els dibuixos dels pàmpols dels ceps de Gandesa van quedar a les trinxeres de l’Ebre. No he tornat més a la Terra Alta. Sé que tornar-hi em faria mal (…). Parlar amb vostè m’ha trasbalsat. Jo no volia…però vostè va insistir. I si finalment he volgut compartir els meus records de la Batalla de l’Ebre ha estat pel meu besnét, perquè quan sigui gran valori el temps de pau” (Martí Pagès)

 

Literatura infantil i juvenil

 

 

 

 

 

Contes de la mare. Rondalles de la vall de Castellbó per a grans i petits.

Pepita Cop Segú (text) Ramon Berga(Il·lustracions)

Edicions Salòria.

La Seu d’Urgell, novembre de 2013

 

L’editorial Sàloria de la Seu d’Urgell ha publicat este entranyable llibre de contes.
El seu editor Marcel·lí Pascual publica sovint contes il·lustrats, centrats sobretot al Pirineu, té una col·lecció amb el títol : “El petit Pirineu” dedicats als més petits perquè aprenguin la seua història tot llegint.

El llibre Contes de la mare de la Pepita escrit per Pepita Cop, il·lustrat per Ramon Berga, també està ubicat al Pirineu i concretament al Alt Urgell a la Vall de Castellbó. La seua mare els hi contava de petita i ella, mestra de professió, els ha escrit. Són contes de tradició oral, escrivint-los li vol retre un homenatge, d’ella diu: “era una gran narradora que, quan parlava, era com si s’obrís una porta a un temps màgic i llunyà”.

Són 12 històries escrites amb un estil planer i, alhora, carregat de força narrativa.
“Tots frisaven perquè arribés l’esperada nit. Ja s’imaginaven una olla tota plena de doblers d’or que algun dels seus avantpassats devia haver enterrat vés a saber per quin motiu. Per fi va arribar el dia i quan van rajar els primers estels, els homes es van encaminar cap al tros amb els pics i les pales i el gall negre que no parava d’esvoletejar”
(El tresor del diable: Deia el document que calia esperar una nit de lluna plena, matar un gall negre i abocar la sang al voltant de l’arbre).

 

Teatre

 

 

 

 

 

 

 

Ànima.

Wajdi Mouawad.

Traducció d’Anna Casassas Figueras.

Edicions del periscopi.

Barcelona, febrer de 2014

 

 

“Wajdi Mouawad explora els territoris de la violència en “Ànima”, Wadji Mouamad, l’actor, cineasta i dramaturg canadenc d’origen libanès conegut per la tetralogia de teatre èpic “La sang de les promeses”, féu el 2012 la seva segona incursió en la narrativa amb “Ànima” una enigmàtica novel·la que explora els territoris de la violència i la bellesa a través d’una odissea per l’Amèrica indígena. Aquest llibre pertorbador, amb animals fent de narrador, l’ha publicat en català Edicions del Periscopi. La traducció és d’Anna Casassas,” (Revista “El Temps” abril 2014).

Amb aquest llibre col·locat a l’apartat de teatre fem una mica de trampa, en realitat el llibre proposat “Ànima” és una novel·la però el seu autor Wadji Mouwad nascut a Líban al 1958, crescut a l’exili francès i actualment ciutadà canadenc, és un gran dramaturg i conegut per la seua obra de teatre “Incendis”, representada a Barcelona amb un enorme èxit, aquest peça teatral forma part de la tetralogia èpica: “La sang de les promeses”

El tema de la novel·la Ànima, tot hi partir d’un fet violent, no és la violència sinó com sobreviure quan la vida quotidiana es trenca tant a nivell individual com personal o històric.

“M’he assegut al marge (…) He vist passar peixos liles. No m’he capbussat per pescar-ne cap amb el bec (…) És una cara com el cel dels finals d’hivern. Tot és impetuositat, inquietud i contradicció. Els primers dies de primavera estan carregats de miracles, però així que el sol es desfà, tot torna a ser desesperadament gris”