Alfatara Digital

Recull de llibres proposats per fer un bon regal aquestes festes.

Joana RASPALL. Bon dia, Poesia!

Poeta centenària, va néixer a el 1913 a Barcelona i va viure a Sant Feliu de Llobregat, on va morir este mes de desembre, després d’un any d’homenatges amb motiu dels seus cent anys de vida.
Autora de poesia per a infants, però també per a adults, i de diccionaris com el de frases fetes publicat juntament amb Joan Martí a Edicions 62, Joana Raspall es va formar a la mítica Escola de Bibliotecàries de la República, fundada per Eugeni d’Ors el 1915.
La seua poesia fresca i acolorida, que ens convida a assaborir la llengua, ha estat recollida en el llibre Batec de paraules, editat enguany per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú. El millor homenatge que li podem fer és llegir la seua poesia.

Jordi SIERRA i FABRA i Ignasi BLANCH. 1714

Àlbum il·lustrat per dos grans autors de literatura infantil i juvenil.
Jordi Sierra i Fabra va néixer a Barcelona el 1947. Este llibre el va escriure a Medellín (Colòmbia) i està dedicat al seu pare, que va fer la guerra i la va perdre. És un dels autors més prolífics (ha publicat més de 400 llibres) i premiats de l’estat espanyol. Amb els diners d’un d’estos premis va crear la Fundació Sierra i Fabra, amb seu a Barcelona i a Colòmbia, dedicada al foment de la literatura infantil i juvenil.
Ignasi Blanch va néixer el 1964 a Roquetes, a les Terres de l’Ebre. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va continuar la seua formació a Berlín, on va viure quatre anys.
El llibre 1714 és un poema èpic que deixa testimoni d’una guerra que vam perdre fa 300 anys, com diu Jordi Sierra, «Endeutats en el passat i mirant cap al futur. Tossuts. Recordant per no oblidar i ser més lliures».
Publicat amb motiu dels 50 anys de La Galera, editorial que continua creant i innovant sota el guiatge de la seua jove directora, Iolanda Batallé.

Cinta ARASA. Missió Trobairitz! Dibuixos d’Ignasi BLANCH

«A les dones que, malgrat tot, han fet sentir les seves paraules. A les nenes que faran sentir les seves. A totes les trobairitz».
Aquesta és la dedicatòria del llibre de Cinta Arasa, una escriptora que va néixer a Tortosa el 1978 i que actualment viu a Barcelona, on va estudiar Ciències Polítiques. Este no és el seu primer llibre i puc assegurar que no serà l’últim, ja que és un dona tocada per les lletres.
Les trobairitz són dones poetes de l’edat mitjana i, com la Joana Raspall, fan cantar les paraules.
La gata de la poeta Azalais de Porcairagues, de nom Trobairitz, i els seus col·legues gats porten a terme una missió perquè les seus mestresses, totes elles poetes, tinguin el mateix reconeixement que els trobadors.

Josep M. ALOY. Et diran que llegeixis, Bernat

«Et diran que llegeixis, Bernat, i procura fer-ho, creu-me. Poques coses trobaràs que et puguin ajudar tant a créixer i a ser feliç. T’ho dic jo, que no acostumo a enganyar mai a ningú, i menys a tu. Paraula de pare!»
Esta paraula de pare és de Josep M. Aloy, nascut a Manresa l’any 1948 i premi Aurora Díaz-Plaja 2013, lliurat en el marc del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana celebrat al Born Centre Cultural. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana n’és l’organitzador i convoquen tots les persones relacionades amb el sector: escriptors, il·lustradors, editors, llibreters, estudiosos, crítics.
Josep M. Aloy, filòleg, és un crític i estudiós i en aquesta categoria va guanyar el premi sobre articles de literatura infantil i juvenil per a un bloc que es diu «Mascaró de Proa». Si consulteu este bloc i llegiu este llibre que us recomanem fareu una bona immersió en la literatura infantil i juvenil. En el llibre parla de mig segle de literatura catalana per a joves, amb un llenguatge clar i entenedor i que us orientarà per escollir els llibres per als vostres fills, nebots, amics…

Maria FELIU i Francesc HERNÁNDEZ. Didáctica de la Guerra Civil española.

Els dies 23 i 24 de novembre es va celebrar a la Fatarella el 75è aniversari del final de la Batalla de l’Ebre. Aquestes jornades comptaven amb la participació del Departament de Didàctica del Patrimoni (DIPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’autor d’este llibre, Xavier Hernàndez, és el director d’este Departament, doctor en història i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona. Juntament amb la professora-investigadora de la Universitat de Barcelona Maria Feliu, també doctora en didàctica de les ciències socials i del patrimoni, han escrit un llibre per ensenyar als nostres joves a entendre la guerra civil espanyola, però, com en cas del llibre de Josep M. Aloy, serveix per a tothom ja que, com diuen els autors, «el libro aspira, además, a fomentar debates y reflexión sobre la promoción de la cultura de la paz y de los valores democráticos».

Pep COLL. Dos taüts negres i dos de blancs.

«La reconstrucció d’un crim real que va quedar impune», este és el subtítol d’esta magnífica novel•la de l’autor pallarès Pep Coll.
La guerra civil es va acabar l’any 1939, però la va seguir una llarga i fosca postguerra. Pep Coll, nascut a Pessonada, Pallars Jussà, el 1949, narra la matança d’una família de masovers al costat del seu poble l’any 1943. Es va parlar poc d’este crim, l’Espanya de Franco ho va amagar, però ell l’explica a partir del relat biogràfic dels personatges reals que van intervenir en el fets. Una novel•la semblant a la de Truman Capote. Una història per oblidar!

Joan TODÓ. L’horitzó primer

Nascut a la Sénia l’any 1977, és poeta i autor d’un llibre de contes i ara escriptor d’esta novel•la. Tots molt bons.
Amb l’excusa de fer el pregó de festes del seu poble, Joan Todó ens fa un repàs de la història de la Sénia i de la seua gent. La seua prosa està amarada de poesia: «Enguany fa uns dies de juliol estranys, amb núvols que cobreixen el cel, burells i inflats, però que després se’n van sense deixar anar cap gota d’aigua. La llum canvia a cada moment, i els turons es cobreixen d’un tapís sinuós d’ombres corbades, que sembla que juguin amb les línies de l’horitzó».
Joan Todó va estudiar Teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment ha tornat a la Sénia i el seu futur, com el de tants joves universitaris, és molt incert: perplexitat, tristor, estranyesa.

Sergi PÀMIES. Cançons d’amor i de pluja

Si hi ha un autor de primera línia, contista per a adults, este és Sergi Pàmies.
Els contes o relats breus, com la literatura infantil i juvenil, s’han considerat uns gèneres menors, però autors com Sergi Pàmies desmenteixen categòricament esta creença.
Catalunya ha donat grans autors de contes; segons alguns crítics és el gènere més important en la literatura catalana, des de Pere Calders, Jesús Moncada, Mercè Rodoreda fins a Joan Todó.
Els vint-i-sis contes d’este recull són els seus relats més autobiogràfics; l’autor, passats els 50 anys, deixar fluir les seues emocions sense renunciar al seu estil precís, irònic i contingut.

Alice MUNRO. Estimada vida

Acabarem les recomanacions de llibres amb una gran dama de la literatura canadenca, guanyadora del premi Nobel de Literatura 2013. A 82 anys, Alice Munro és una de les 13 dones que han guanyat este prestigiós premi, entre elles les grans autores Toni Morrison, Nadine Gordimer i la recentment desapareguda Doris Lessing.
La guanyadora d’enguany ho ha estat per la seua obra, dotze llibres de contes. Este és l’últim que ha escrit. La seua autora en diu: «Les quatre peces finals d’aquest llibre no són ben bé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules ―i les més íntimes― que he de dir sobre la meva vida».
No us el perdeu!!!

Bon Nadal i bona lectura.