Alfatara Digital

Dissabte 5 d’octubre, a 2/4 de vuit del vespre, tindrà lloc la presentació del projecte “Entre la derrota i l’esperança. Memòria de l’exili a la Fatarella”, de Mar Joanpere Foraster i Marc Olivé Benages, a càrrec de Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili.

El projecte s’emmarca dins el programa de beques de la Fundació el Solà, que té per objectiu estudiar aspectes d’interès per al municipi de la Fatarella. En aquest cas, Entre la derrota i l’esperança ens situa en el context de la Guerra Civil, i s’intenta reconstruir, a partir de la memòria oral i la documentació existent, un camí per explicar, entendre i difondre el fenomen de l’exili que ciutadans i ciutadanes del municipi van viure a partir de l’any 1937. El que es pretén és comprendre el perquè d’aquest fet i l’impacte que va tenira la Fatarella.

Atribuint tota la importància als testimonis, assistirem a la projecció d’un breu reportatge que plasma experiències personals sobre l’exili i les seves conseqüències, i que s’ha fet amb la col·laboració del periodista i director de sèries i documentals Felip Solé.

Entenem aquest projecte com una oportunitat per divulgar uns fets que tingueren lloc en un moment concret de la història i que possiblement encara ara són desconeguts. I, en conseqüència,donem les gràcies a la Fundació el Solà per haver-nos brindat aquesta confiança i responsabilitat i, per descomptat, a totes les persones que d’una manera o altra hi han col·laborat.

Desitgem fer-vos-en partícips i que en gaudiu tant com nosaltres.

Deixeu-me dir

Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases de colors alegres.

Poesia que encapçala el treball de la Memòria de l’exili a a La Fatarella.

Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s’endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.

I l’endemà serà com si alcéssim
després d’una nit de vint segles.

Deixeu-me dir que ja és temps d’estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que algun dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.

Miquel Martí i Pol