Inici » Cultura, General, La Fatarella

Quan vaig arribar a Barcelona tothom em preguntava d’on era

19 març 2013 adminas Cap comentari

La visió d’una persona jove que va ser pubilla comarcal de la Terra Alta

Bona nit,

Pubilles, hereus, titulins, alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores, delegat del Foment de les tradicions catalanes, delegat de les Terres de l’Ebre i autoritats totes, veïns, veïnes de la Terra Alta, gent del poble, manos i manes. Tal dia com avui, ara ja fa un any, vaig ser proclamada Pubilla Comarcal de la Terra Alta, després d’haver passat una bona tarde amb les companyes pubilles dels pobles veïns. Una tarde de rialles, exàmens, preguntes i d’anades a corre-cuita per tot el que ens esperava. De les preguntes recordo que una de les que més m’ha fet pensar va ser: Com vendries o promocionaries la Terra Alta?

És clar que tenim el nostre reconegut passat iber, templer i malauradament el tràgic episodi de la Batalla de l’Ebre, del qual ens en queden, però, tots els espais i centres d’interpretació que memoren aquells dies i honoren les persones que van lluitar per la nostra terra: la cota 402, lo poble vell de Corbera, la línia fortificada de la serra de la Fatarella… Tenim el Parc Natural dels Ports, la Fontcalda i el seu encant, el Canaletes, la Via Verda, les Festes Majors de tots i cada un dels nostres pobles, les romeries a les ermites, los cellers modernistes, lo nostre vi i oli d’oliva amb Denominació d’Origen pròpia, les avellanes, ametles, lo nostre venir rural i pagès, los boscos encantats, les peculiars construccions de pedra en sec i les institucions que les preserven, tenim tot això i un llarg etcètera.

Som una terra, unes persones, una gent i un caliu, un paisatge, una arquitectura, uns conreus i sobretot unes tradicions. Som un dotze per u.

Tot i això sé del cert que la Terra Alta no es ven pas dient QUÈ tenim sinó dient QUI som i d’ON venim.

Enguany, com gairebé tots els joves d’aquesta terra, he hagut de marxar a estudiar a Barcelona. El primer dia a la Universitat, després de les breus presentacions, la pregunta que sortia amb l’espontaneïtat més íntegra era una: tu no ets d’aquí, veritat? D’on ets? Responia amb un ferm: Sóc de la Fatarella, un poble de la comarca de la Terra Alta, a les Terres de l’Ebre, i precedit d’això hi havia d’anar un google maps ensenyant on era això exactament. No sols això, sinó que he sentit no sé quants cops: Què has dit? Què vol dir això? He dit calsiga’l fort, l’espill, hi ha un xoll, agrana, los xiquets, mira! Un xilimó, he xalat molt avui… Ho he dit i repetit mil vegades i estic encantada de tornar-ho a fer. Penso que és la nostra identitat, alguna cosa que mos marque, les nostres arrels i lo que crec que no hem d’abandonar. Evidentment, ara mateix los joves no podem viure tota la vida al poble, hem de marxar per poder tornar, però crec que l’essència de veritat es guarda en aquesta tornada.

Bé, és el meu primer i últim dia que parlo com a pubilla comarcal, tot i el goig d’assistir al certamen de la Pubilla de Catalunya a Escaldes-Engordany el darrer any i representar el poble de la Fatarella i la nostra comarca, la Terra Alta. Per això recomano a les noves pubilles que tinguin l’oportunitat d’expressar-se abans i suposo que no només ho he de demanar a elles, ja que aquestes persones que poden incidir en els òrgans de decisió amb poder i autoritat li han de cedir la paraula de tot grat. A partir d’avui i durant un any representaran la unió entre la tradició i la joventut de la nostra terra, i per això han de poder dir-hi la seva i marcar la diferència.

Ara sí que crec que ja només em queda donar les gràcies a tota aquesta gent que va fer possible que avui estigués aquí, agrair a l’ajuntament i els organitzadors de la proclamació la vetllada, als titulins i autoritats la seva presència un dia com avui, a la Maria i la Georgina per haver-me acompanyat durant aquest any com a pubilla local, i a la Roser i la Sònia com a pubilla comarcal. Finalment, vull donar les gràcies a la meva família i a tots els que m’envolten per ser aquí cada moment. A les noves pubilles els vull dir que intentin disfrutar molt dels seus dies, representar bé el que SOM i d’ON venim i xalar al màxim, perquè això només dura un any i sembla mentida que passi tan ràpid…

Espero sincerament que passeu una bona nit i que recordeu sempre, aneu on aneu, que sou de la Terra Alta, i ho dic ben fort perquè la Terra Alta també és Catalunya, una Catalunya sense subtítols, una Catalunya que anhela el que l’altra gent desitja i una Catalunya que desplau el desgrat! Per això i per la nostra terra: Visca Catalunya, visca la Terra Alta i visca la Fatarella!

Que passeu una bona Festa Major i bona nit a tothom!

A. Basco

Els comentaris estan tancats.