Alfatara Digital

La controvèrsia al voltant del fracking no es limita als Estats Units. Per posar només dos exemples europeus, França ha establert una moratòria indefinida, i el parlament búlgar, davant els intents de Chevron d’aconseguir llicències d’explotació, ha prohibit la pràctica del fracking. De fet, sembla obvi que la controvèrsia del fracking s’anirà estenent en els propers anys en la mateixa mesura en què la indústria vagi intentant estendre la pràctica per més i més racons del planeta. Espanya i Catalunya no són alienes a aquesta tendència. Al País Basc, per exemple, és imminent l’explotació de dipòsits de gas d’esquist a la província d’Àlaba, una explotació on participaran conjuntament empreses texanes i el Govern basc. A Catalunya, també hi ha diverses peticions d’explotació, i avui mateix sortia al Diari de Tarragona una notícia on es deia que diversos municipis del nord de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre (per no perdre el costum!), entre els quals es troba la Fatarella, estan inclosos dins una d’aquestes àrees que també abasta territoris a l’altra costat de la ratlla fronterera. D’altra banda, una simple recerca al google us mostrarà que per tota la geografia ibèrica han anat apareixent plataformes opositores; Catalunya no és una excepció. Al web de la Plataforma Anti-Fracking (http://aturemfracking.wordpress.com/) podeu trobar informació molt interessant sobre els permisos que s’han demanat, l’àrea que cobreixen, i els diferents municipis, comarques i províncies que han passat mocions en contra del fracking.

I davant d’això, com hem de respondre? Aquesta no és una pregunta gens fàcil, però em sembla que hi ha pautes bastant clares. D’entrada, cal aconseguir informació, i quan dic informació no em refereixo tant a escoltar els partidaris i els detractors sinó a obtenir un coneixement profund dels projectes que se’ns plantegen: qui són aquestes empreses? Quines garanties ofereixen? Quin marc regulador regeix la seva acció? És adequat? Etc. En tot cas, sí m’agradaria constatar que no deixa de ser sorprenent que si a llocs com França o l’estat de Nova York s’han decretat moratòries perquè es considera que no hi ha suficient informació fiable per a avaluar els riscos del fracking i per a autoritzar permisos, aquí s’estigui decidint tirar pel dret.

Així mateix, seria convenient procurar actuar de manera coordinada, perquè ja s’ha vist en moltes ocasions (com per exemple en el cas eòlic, que conec bastant bé) que la desunió no és bona companya. Aquesta coordinació s’ha de produir també, i principalment, a nivell de país. Estaria bé que aquesta vegada els habitants de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre no es quedessin amb la sensació que “tot mos ve aquí”. Caldria que la resposta davant del fracking no deixés als peus de les empreses energètiques els habitants de zones rurals desafavorides, manllevant-los així les possibilitats de decidir. De fet, ara que es parla tant del dret a decidir, el que caldria és que es reivindiqués un dret a decidir real que afectés a més i més esferes de les nostres vides en un procés viu i obert de permanent radicalització democràtica.

Això em duu al meu darrer punt. Aquest procés de radicalització democràtica ha d’incloure, i de manera central, una estratègia nacional de transició energètica. Això suposa dues ruptures profundes amb la manera com s’han fet fins ara les coses. En comptes de la tendència habitual a prendre les decisions energètiques en obscurs passadissos i despatxos lluminosos, aquesta ha de ser una estratègia popular discutida democràticament. En segon lloc, el que cal discutir no és una estratègia energètica, sinó una estratègia de transició energètica. És a dir, més enllà del que passi en un futur proper amb el fracking, cal que ens adonem que el model energètic actual basat sobre els combustibles fòssils i la gestió centralitzada dels fluxos energètics, per més que ens hi encaparrem, no pot continuar. No ens queda doncs altra solució que planificar la transició cap a un nou model energètic radicalment diferent del que tenim en un procés que ha de ser una part clau en l’objectiu d’assolir una vertadera transició democràtica.

Jaume Franquesa

Què és el fracking?
Per què el fracking? Per què ara?
Quins són els riscos del fracking?
Hi ha controvèrsia al voltant del fracking? El cas de l’estat de Nova York
Fracking a casa nostra?