Alfatara Digital

Atesa l’extensió del fracking als Estats Units en aquests darrers anys no és d’estranyar que aquest sigui un dels països on la controvèrsia al voltant del fracking s’hagi fet sentir amb més força. L’abast d’aquesta controvèrsia es posa de manifest en l’èxit rotund de documentals de denúncia com Gasland (2010), o en el fet que Hollywood s’hagi fet ressò de la qüestió amb una pel·lícula com Promised Land, darrera la qual hi ha Matt Damon, un actor ben conegut pel seu suport a causes progressistes. A Buffalo, la ciutat on visc, situada a l’extrem occidental de l’estat de Nova York, just a la frontera amb Canadà i tocant a les cascades del Niàgara, és ben freqüent que la gent col·loqui al pati d’entrada de les seves cases senyals en contra del fracking, i expressions de caire activista com “No fracking way” (jugant amb la proximitat fonètica entre ‘fracking’ i ‘fucking’ i que podríem grosserament traduir com “de cap manera”) han esdevingut quotidianes. Això no vol dir, tanmateix, que el conjunt de la població s’oposi al fracking, com bé s’encarreguen de repetir les constants enquestes d’opinió que propaguen els mitjans de comunicació i que constaten que la població es troba bàsicament dividida en dues meitats al voltant d’aquesta qüestió. I per què tantes enquestes? Doncs perquè a dia d’avui el futur del fracking als Estats Units s’està jugant principalment a l’estat de Nova York.

Corrent el risc de simplificar una mica, podem afirmar que el fracking als Estats Units s’ha concentrat a dues zones: d’una banda, Texas i Oklahoma, i, de l’altra, Pennsylvania, assentada damunt la formació geològica anomenada Marcellus (fixem-nos que no és casualitat que aquestes siguin zones amb una fort passat d’extracció petroliera i carbonífera, circumstància que és probable que es repliqui en altres latituds i que és sens dubte necessari tenir en compte). Doncs bé, la placa Marcellus també abraça bona part de l’estat de Nova York, i com és comprensible a la indústria se li fan dentetes amb la possibilitat d’extreure el gas que aquesta amaga i que pot extreure i explotar comercialment gràcies al fracking. Tanmateix, l’estat de Nova York ja fa anys que va decretar una moratòria sobre el fracking (que periòdicament es va estenent) a l’espera que la recerca científica pugui determinar quins són els riscos associats a aquesta pràctica. En principi, un cop coneguts aquests resultats l’estat de Nova York pot procedir de dues maneres. La primera, prohibint el fracking; la segona, establint una sèrie de regulacions que minimitzin els riscos. Òbviament, caben també possibilitats intermèdies, com ara prohibir el fracking en determinades zones de l’estat on els riscos es considerin massa elevats i permetre’l, amb restriccions, a la resta del territori.

Cal introduir aquí dues consideracions. La primera fa referència a la qüestió de la regulació. El boom del fracking als Estats Units ha estat possible, o si més no alimentat, no només per les invencions tecnològiques o la necessitat de conquistar noves fronteres, sinó també per la introducció de mesures encaminades a fer la regulació més laxa. Així, durant l’administració Bush, i en un moviment on sembla que el vicepresident Cheney, amb profundes connexions amb la indústria, hi va jugar un paper clau, va relaxar les restriccions de contaminació d’aigües que afectaven a l’activitat del fracking. Així mateix, va eximir la indústria d’haver de revelar els components químics que barrejava a l’aigua. La segona consideració fa referència a la qüestió de la recerca. A dia d’avui, el coneixement dels riscos associats al fracking està envoltat d’opacitat. No només falta recerca, sinó que a més hi ha fortes discrepàncies entre els científics que han estudiat la qüestió. Pitjor encara, hi ha sospites ben fonamentades que aquesta discrepància, així com la confusió que en resulta, és fruit dels interessos creats al voltant del fracking. Com a mostra d’això darrer, valgui un petit botó: en els darrers mesos, dues universitats públiques dels Estats Units, una d’elles aquella en la que jo treballo, han decidit tancar els seus instituts de recerca sobre el fracking davant l’evidència de la seva manca de neutralitat i la creixent constatació que podien esdevenir titelles en mans dels interessos favorables al fracking.

Anteriorment he mencionat que la població de l’estat de Nova York es trobava més o menys dividida a parts iguals davant el fracking. Se sol donar per fet que aquells que en són contraris ho són pels possibles, i probables, efectes negatius del fracking sobre el medi ambient i la salut. Els partidaris, per contra, privilegiarien els seus efectes econòmics positius. Pel que fa a aquests darrers, se sol destacar que el fracking dóna llocs de feina i que genera bonança econòmica a zones empobrides (sovint es tracta de zones rurals deprimides). En aquesta mateixa línia però a nivell més general, els apòlegs del fracking remarquen que l’explotació de combustibles fòssils no convencionals pot reduir la dependència energètica dels països on es practica i allargar l’horitzó d’exhauriment dels recursos fòssils globals en un escenari on la majoria d’experts coincideix a creure que ja hem superat el peak oil o “zenit del petroli” (expressió que indica el moment en el qual s’ateny la taxa màxima d’extracció de petroli i després del qual la taxa de producció entra en un declini terminal).

De nou, l’extensió limitada d’aquest escrit no em permet aprofundir sobre aquesta sèrie d’afirmacions i conjectures, de manera que em limitaré a una sèrie d’apunts ràpids. El primer és que és molt fàcil, massa fàcil diria jo, reduir la controvèrsia a la següent cançoneta: “els partidaris són gent pràctica que només pensa en els diners, i els que s’hi oposen són idealistes i ecologistes”. La realitat és més rica, i no vull dir amb això només que les opinions són més matisades, sinó que cal entendre quines són les circumstàncies personals i, sobretot, els condicionants estructurals que empenyen la gent a adoptar una determinada posició. En altres paraules, ens cal més recerca, i no només recerca científica “dura” sobre els perills del fracking, sinó també recerca social sobre una qüestió que no és ni merament ambiental ni merament tecnològica, sinó també i sobretot social i política. Segon, cal anar en compte amb la idea que el fracking porta auge econòmic a les viles i comarques on es duu a terme: el cas americà suggereix que allò que succeeix és més aviat la ja ben coneguda pauta d’un boom brusc, amb tots els problemes que això comporta, seguit  d’un abandonament no menys brusc que dóna pas a un nou període de depressió local. Això no obstant, i ja en tercer lloc, és innegable que el fracking està significant un volum de negoci immens i que està canviant el panorama del gas i el petroli a nivell mundial. Hi ha molts números que aquesta dinàmica vagi encara en augment en els propers anys (fa pocs mesos l’Agència Internacional de l’Energia va publicar un informe calculant que en un futur proper el 70% de la producció mundial de gas seria d’origen no convencional), cosa que pot tenir un profund impacte sobre els mercats i les polítiques energètiques de tot el món.

Jaume Franquesa

Què és el fracking?
Per què el fracking? Per què ara?
Quins són els riscos del fracking?
Hi ha controvèrsia al voltant del fracking? El cas de l’estat de Nova York
Fracking a casa nostra?