Alfatara Digital

És convenient no caure en la temptació de veure l’actual auge del fracking simplement com a resultat d’una sèrie d’innovacions tecnològiques. Aquestes innovacions poden ser enteses com a condicions necessàries d’aquest auge, però no com allò que explica la seva lògica. L’objectiu de les empreses d’extracció petroliera o gasista no és extreure el recurs, sinó aconseguir benefici a partir d’aquesta extracció, extreure benefici. En comparació amb les tècniques tradicionals, el fracking és car, i s’aplica allà on les tècniques tradicionals no arriben. L’extracció de combustibles fòssils a través del fracking és doncs només rendible degut a l’augment persistent dels preus dels combustibles fòssils en els darrers anys. De fet, aquest és el cas per tot allò que etiquetem com a combustibles fòssils no convencionals, com ara les arenes bituminoses d’Alberta, al Canadà, que han viscut un boom en el darrer decenni, però l’explotació de les quals en termes de mercat només fa sentit amb els elevats preus del barril de cru als quals ens hem acostumat en els darrers anys. Quelcom similar succeeix amb el fracking, que en els darrers anys s’ha estès amb especial força als Estats Units, donant lloc en aquest país a una vertadera “febre d’or” que recorda aquelles per les quals es caracteritzà l’expansió de la frontera americana. Les reserves fòssils no convencionals i el fracking, i la consegüent explotació de noves fronteres, són al darrera de bona part dels darrers esdeveniments que han sacsejat el món energètic en els darrers anys, incloent, per exemple, el famós jaciment de Vaca Muerta, crucial per a entendre l’expropiació d’YPF a l’Argentina.

Cal doncs que entenguem el fracking com a part del moviment de la indústria petroliera cap a reserves cada cop més inaccessibles i combustibles fòssils de més baixa qualitat, l’aprofitament dels quals implica una despesa creixent d’energia. Aquest és un punt important a tenir en compte: des d’una perspectiva de racionalitat energètica, els combustibles fòssils no convencionals són menys eficients que no els tradicionals, ja que impliquen una creixent despesa d’energia per a explotar un potencial energètic minvant. El fet que aquesta creixent ineficiència no es tradueixi en una caiguda de la rendibilitat és revelador de la desconnexió que existeix entre la racionalitat econòmica imperant i el medi ambient. Així, si bé el boom del fracking és sovint presentat com un nou horitzó d’abundància energètica, és important que tinguem en compte que en realitat manifesta el progressiu exhauriment de les reserves fòssils. El fracking no és expressió d’abundància sinó d’escassedat.

Jaume Franquesa

Què és el fracking?
Per què el fracking? Per què ara?
Quins són els riscos del fracking?
Hi ha controvèrsia al voltant del fracking? El cas de l’estat de Nova York
Fracking a casa nostra?