Alfatara Digital

El terme fracking fa referència a l’expressió “hydraulic fracturing”, que sol traduir-se com a ‘fracturació hidràulica’. Es tracta d’un procediment extractiu orientat a propagar fractures a la roca del subsòl amb l’objectiu de crear conductes a través dels quals el petroli o el gas que es troba ‘atrapat’ en el substrat rocallós pugui sortir a l’exterior i ser així extret, tractat i, en darrera instància, posat al mercat. Malgrat que el fracking s’aplica a formacions geològiques de diversa mena, és la roca d’esquist (és a dir, la pedra de calar, tan habitual en les nostres contrades) aquella sobre la que el seu ús es troba més estès. És per això que hom pot escoltar sovint l’expressió ‘gas d’esquist’ (shale gas). Hom haurà sentit a parlar també darrerament de l’expressió “gas – o petroli – no convencional”. A pesar que aquesta expressió és aplicada a fenòmens diversos, sovint fa referència al gas extret a través del procediment del fracking.

En realitat, allò que avui anomenem fracking és la combinació de diverses tècniques i innovacions tecnològiques, i és aquesta combinació la que està fent possible (però, com exposaré més endavant, no explica per si sola) el boom del fracking. La realització de fractures a la roca del subsòl ja es practicava a la zona de Pennsylvania – el primer gran Eldorado petrolier del món i allà on famílies com els Rockefeller van començar a bastir la seva fortuna – a la segona meitat del segle XIX. No serà però fins a mitjans del segle XX que s’inventa i comença a aplicar la fracturació hidràulica pròpiament dita. Per dir-ho de manera simple, aquesta tècnica consisteix a injectar aigua (i d’aquí això d’hidràulica) a les fractures per a així crear pressió sobre la roca i evitar el tancament de l’esquerda,  estimulant d’aquesta manera la sortida del gas (o del petroli). Tanmateix la fracturació hidràulica va transitar sense massa pena ni glòria pel món del petroli i el gas fins a finals del segle XX, quan s’introdueixen dues novetats tècniques fonamentals per a explicar el seu auge actual. La primera consisteix a afegir productes químics a l’aigua per a incrementar el flux de líquid i fer així l’extracció econòmicament viable. La segona és la perforació horitzontal (o direccional): en comptes de la tradicional perforació en vertical, un cop assolida la profunditat a la que s’arriba a la bossa de gas, la perforació procedeix lateralment. D’aquesta manera s’aconsegueix connectar horitzontalment una sèrie de pous.

Jaume Franquesa

Què és el fracking?
Per què el fracking? Per què ara?
Quins són els riscos del fracking?
Hi ha controvèrsia al voltant del fracking? El cas de l’estat de Nova York
Fracking a casa nostra?