Espriu, transparent
Espriu, transparent
Agustí Pons
Biografia
Editorial Proa. Barcelona, 2013
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
(La pell de brau)
Escric aquest article el divendres 25 de gener, data històrica i dramàtica, en què van succeir els Fets de la Fatarella.
Les paraules d’Espriu són, avui, ahir i en un futur, perfectament vàlides, això és el que anomenem un clàssic, no passa de moda.
La seua obra sobretot la poesia civil i concretament el seu llibre la Pell de brau, on hi ha el poema que encapçala aquest article, és tot una lliçó de civisme, de diàleg, comprensió, estima…
Tot això va fallar en aquesta guerra (in)civil, que al notre poble va arribar al màxim de la barbàrie, en aquella data fatídica del 25 de gener de 1937 en què van morir en un sol dia 32 persones, assessinades, enguany farà 75 anys.
Per això és important reivindicar Salvador Espriu i la seua obra.
Poeta, dramaturg, narrador es va formar en els anys de la República, la guerra civil va irrompre en la seua vida i va optar per salvar els mots, sempre la força de la paraula davant la força de les armes.
Enguany es celebra el centenari del seu naixement, dimecres passat van començar els actes de commemoració d’aquest important esdeveniment.
El primer, de tot una sèrie que es durà a terme al llarg del 2013, va ser un espectacle al Palau de la musica catalana.
Espriu va ser el poeta de Catalunya, títol que va passar a Miquel Martí Pol i que ara li ha tocat a Joan Margarit.
Necessitem poetes, per salvar els mots, per reflexionar, per caminar i avançar amb lucidesa.
Per conéixer aquest poeta, res millor que llegir la seua obra, a vegades difícil, però per fer-ho més fàcil, podem començar pel llibre que avui recomanem, la seua biografia escrita per Agustí Pons, un autor que ha escrit altres biografies d’altres autors com Pere Calders, Maria Aurèlia Campany, Joan Triadú…
Ell és periodista i amb un estil amè podem endinsar-nos en la vida i obra d’aquest gran poeta, a qui Agustí Pons retrata cam a “contardictori, obsessiu, vitalista, complicat i intel·ligentíssim.”
Una altra manera d’entendre la seua obra és de la mà del pintor Joan-Pere Viladecans, el qual recrea amb ulls de pintor el món ideal d’Espriu. Viladecans exposa 25 pintures que recreen l’atmosfera del poemari de Cementeri de Sinera, els diàlegs de la Primera història d’Esther o els versos de La pell de brau.u
L’artista hi incorpora algunes cartes del poeta, que va conèixer quan tenia 18 anys.
Aquestes pintures són les originals que Viladecans va crear per a un llibre de bibliòfil editat per Enciclopèdia Catalana, per commemorar el centenari del naixement d’Espriu.
Segons Viladecans, “Espriu, en el seu conjunt, és colpidor. Algú que parla a l’home del mateix home. I que al marge, al costat, del eu valor cívic, constitueix un alt cim de la literartura universal.
Aquesta exposició, la podeu veure al Barcelona fins al 28 de febrer, posteriorment viatjarà a Sant Coloma de Farners, Arenys de Mar, Reus i Lleida.
El llibre de la seua biografia i la seua obra pot viatjar amb vosaltres quan vulgueu i la poesia us pot acompayar sempre, perquè , també, en paraules de Joan-Pere Viladecans: La poesia és a tot arreu, fins i tot en una eina de camp, darrere de tot acte humà. Que aflori depèn de la capacitat del pintor, del poeta o del músic per transformar-la i projectar-la através de la seua pròpia mirada.
Bona lectura
Fina Font Ruana.