Inici » Arquitectura i urbanisme, Fundació, General

Crònica del XIII Congrés científic de la pedra seca a Sardenya

4 octubre 2012 adminas Cap comentari

Els dies 21, 22 i 23 de setembre s’ha celebrat  a Sardenya el XIII Congrés Científic Internacional sobre la Construcció de la Pedra Seca, promogut per la SPS (Associació Científica Internacional per l’estudi Pluridisciplinari de la Pedra Seca), organitzat per  Studio Nura, l’Azzociazione Sa Medera i el Comiato Club Unesco Baunei, i patrocinat per la Regione Autonoma della Sardegna, el Assess. Turismo e Formazione Professionale de la Provincia d’Ogliastra i les comunes di Baunei, di Talana i di Ilbono.

Talana, municipi on es va celebrar el congrés

La Fundació el Solà ha assistit ininterrompudament a aquets congressos des del seu V congres, celebrat també a Itàlia, a la regió de Liguria, província di Imperia, a l’octubre de 1996.

El lema del Congrés ha estat “Pietra a secco, Arte di fare, Arte di vita” i s’ha desenvolupat a la sala  de conferències-biblioteca comunal di Talana. Pels matins es presentaven les comunicacions. El dinar s’ha fet a cada un dels pobles organitzadors, és a dir, a Talana, Ilbono i Baunei amb productes típics de la zona. Per la tarda s’han fet visites pel seu territori per veure el seu patrimoni.

Sala de conferències de Talana

Barraca de pastor a Talana

Nuraghe a Talana

Nuraghe a Ilbono

Ermita de St. Pietro al Golgo, Baunei

Aquesta vegada la Fundació no ha participat amb cap comunicació, però, volia presentar el vídeo Reconstrucció del perxe del Racó, però, no ha estat possible per l’atapeïment del programa i algun que altre problema d’organització. 

Hi han hagut comunicacions de diversos països com Itàlia, França, Grècia, Xipre, Suïssa, Gran Bretanya, Marroc, Austràlia i Yemen.

Crec que cal destacar tres aspectes d’aquest congrés.

1.- S’ha parlat molt de construccions megalítiques i prehistòriques, i dos de les visites sobre el terreny ha estat per veure el “nuraghes” construccions típiques de l’illa que se suposa eren construccions de defensa, al voltant de les quals s’assentava la població.

Això ha presentat un canvi de tendència en el sentit que fins ara es tenia com referent de la definició de la pedra en sec les teories de Antoni Alomar (president honorífic de la SPS) en que un factor determinant era la mida de les pedres emprades, les quals tenien que poder ser mogudes i col·locades per una sola persona.

2.- Segurament ha estat el congrés on han assistit i intervingut més margenadors i treballadors de la pedra seca en tota la història del congressos. El lema del congrés (Pietra a secco, Arte di fare, Arte di vita) invitava la seva presència i ens sembla interessant ja que ells tenen molt a dir pel que fa a la pràctica de col·locar pedra i de restauració del patrimoni de la pedra en sec.

3.- Suposo que lligat amb el punt anterior cal destacar la proposta per part de Claire Cornu, arquitecta i urbanista, agent oficial de desenvolupament de la cambra d’artesania de França, de demanar “le savoir faire de la pierre seche” com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco a través del ministeri de cultura de França el qual hi està totalment implicat. Aquest reconeixement té un àmbit mundial, doncs, la tècnica i l’ofici de la pedra seca no és patrimoni d’un sol país i per tant requerirà d’adhesions i suports de tots els estats, entitas i personalitats que comparteixen, valoren i promouen aquesta riquesa cultural.

 

Finalment, com és costum, es va celebrar l’assemblea general de la SPS en que malgrat els molts problemes que té, es va continuar fer confiança a l’actual junta directiva i es va decidir fer el pròxim congrés al 2014 a la població marroquina de Al Jadida, proposada per un dels ponents, Michel Amengual, periodista dels canals televisius France 2 i France 3 que resideix al Marroc. Hi va haver dos propostes, aquesta del Marroc i una altra a l’illa de Creta a Grècia. Es va decidir per la del Marroc per la importància que té incorporar països de l’altre costat del Mediterrani, amb el compromís que la següent sigui a Creta.

L’acte de cloenda va ser un concert a càrrec de diversos conjunts corals a la església històrica de Santa Maria de Navarrese

Només afegir que la presència espanyola es va reduir a la de l’ambit de part dels països catalans  amb la presència d’una margenadora de Menorca, la nostra, de la Fundació el Solà i la dels representants de la gestió del Parc de la Pedra Tosca de les Preses, al costat d’Olot, on l’any vinent es celebrarà la pròxima Trobada d’estudi per a la  preservació del patrimoni de la pedra en sec.

Els comentaris estan tancats.