Alfatara Digital

Pel seu interès reproduïm la carta que ha arribat a la nostra redacció, que l’empresa eòlica TOTVENT 2000 escrivia el dia 10 de febrer de 2010 a l’Ajuntament del Pinell de Brai.

Podeu veure el text íntegre de la carta.

D’aquest fet també en va informar la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. http://plataformaterraalta.blog.com.es/2011/02/23/totvent-2000-demana-a-l-ajuntament-de-pinell-que-retiri-les-seves-al-legacions-a-linea-electrica-berta-10671225/.

A la sessió extraordinària del Ple de  l’ Ajuntament de Pinell de Brai de data 25 de novembre de 2011 es va rebutjar pels 5 vots en contra  (4 CiU i  1 ERC ) i 4 vots a favor (PM) interposar recurs d’alçada davant del Departament d’ Empresa i Ocupació contra la resolució EMO/2528, de 14 de juliol, per la qual s’atorga a l’empresa Berta Energies Renovables, SL l’aprovació del projecte executiu i la declaració d’utilitat pública d’una instal·lació elèctrica als termes municipals de Prat de Comte i del Pinell de Brai.

Aquestes actituds es poden entendre pels convenis que van signar els Ajuntaments i les empreses eòliques, a canvi de diners, anys abans d’ estar aprovats els plans urbanístics, els projectes executius i poder atorgar les llicències d’ obres de les centrals eòliques. Uns convenis que no han sortit publicats a cap Diari Oficial i ja es coneix que molts/alguns són del tot il·legals, extrem desconegut per la majoria de la població.

Segurament que el contingut de la carta és tan explícit i clar, que no hi caldrien comentaris. O és tan barroerament xantatgista que el que caldria és una denúncia… si sabéssim tots plegats on hem d’anar-ho a denunciar. Si penséssim que el sistema judicial i les lleis que el regeixen s’inspiren en un valor tan devaluat com l’ÈTICA.

Moltes vegades des de les Plataformes de defensa de territori s’ha denunciat de manera pública aquesta manera d’actuar de les empreses, en aquest cas les elèctriques, que usen i abusen de la precarietat pressupostària de molts ajuntaments de les nostres comarques per fer passar els seus projectes.

En aquesta manera de funcionar rau una de les explicacions del per què d’una implantació que a casa nostra esdevé massificació indiscriminada: Quan pots triar les inversions que vols per al teu territori, tries, més o menys bé, però tries. Quan no pots, t’encolomen el que volen (o el que no vol ningú, que és una altra manera de dir el mateix).

Aquesta manera de funcionar també ens il·lustra d’una manca de planificació global de la implantació de les renovables a casa nostra. Una planificació que s’ha deixat en mans de les empreses, massa sovint especuladores amb els ajuts que rebien per instal·lar-se, i que no ha tingut en compte els criteris bàsics i irrenunciables que ens hem cansat de reclamar: Estalvi; eficiència energètica i distribució equilibrada per acostar els llocs de producció als llocs de consum. I per canviar el model de grans centrals de producció per una distribució combinada de renovables molt més sostenibles i que pogués ser de propietat i gestió no sotmesa a les multinacionals, que l’únic criteri que gasten és l’economicista.

En les ”raons” de la carta es veu ben clar. I en les “amenaces” descarades es veu també el poder i la seguretat d’impunitat que els fa ser prepotents fins on calgui.

Cartes com aquesta en deu haver en més d’un calaix de consistori. O senzillament ja no s’han escrit perquè l’ajuntament de torn no ha gosat exercir el seu dret de presentar unes al·legacions que minimitzin un impacte indiscutible.  I d’això en diuen democràcia?