Alfatara Digital

Greu polèmica entre David Tormo i Josep Sánchez Cervelló, historiadors, sobre els fets de Vilalba dels Arcs del 21 de juliol de 1936, durant la Guerra Civil.

Duelo a garrotazos (1820-1823) Goya

La greu polèmica amb greus acusacions està reflectida al setmanari La Veu de l’Ebre dels dies 22 i 29 de juliol i 9 i 23 de setembre de 2011. Si ho voleu, la podeu consultar tant a la Biblioteca de la Fundació com a la biblioteca pública de la Fatarella.

En síntesi, la polèmica és la següent: Hi va haver aixecament dretà a Vilalba dels Arcs contra el govern legítim de la República amb motiu del cop d’estat del 18 de juliol de 1936? Qui va matar primer, els dretans o els milicians republicans? Mossèn Viña va ser el primer de disparar i matar Àngel Ginés, l’abanderat de la columna de milicians republicans que va anar a Vilalba per tal de sufocar l’aixecament dretà? O van ser els milicians republicans els qui van matar primer Josep Vandellòs Pey, caporal del sometent local? El foc dels dretans va ser des de casa Martell o des de Casa Satué?

David Tormo Benavent, doctor en Història, basant-se en la Causa General de Tarragona i en fonts orals que no concreta, explica que no hi va haver aixecament dretà, que els primers a desfermar la violència foren els milicians republicans que van matar Josep Vandellòs Pey, caporal del sometent local, fet que influiria en què des de casa Martell elements dretans oferissin resistència a trets i en els enfrontaments i la repressió posteriors. L’article fa retrets a Sánchez Cervelló acusant-lo d’oferir una versió esbiaixada, de voler canviar la història, amb el perill que representa que a força de repetir una versió esbiaixada es perpetuo una mentida sobre els fets de Vilalba.

Franco i Hitler a Hendaya el 23 d’octubre de 1940

Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània de la URV, basant-se també en la Causa General de Tarragona i en bibliografia de diferents autors, alguns d’ells d’adscripció carlista i franquista, explica que a Vilalba dels Arcs hi va haver un aixecament dretà, concretament d’elements carlistes, contra el govern de la República; que els primers a desfermar la violència foren els elements dretans, i que concretament el capellà, mossèn Viña, va ser el primer de disparar, des de casa Satué, i matar Àngel Ginés, l’abanderat de la columna de milicians republicans, fet que va motivar els enfrontaments i la repressió posteriors. Comença el seu article defensant-se del que anomena desqualificacions de David Tormo, i després l’acusa de revisionista i que negant l’aixecament franquista a Vilalba pretén legitimar la brutal repressió de la postguerra.

Acaba l’article Sánchez Cervelló amb una invectiva a David Tormo, actual gerent del Comebe i regidor a l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs, per tal que preservo la memòria històrica, sense revisionismes, i propicio un homenatge a les víctimes de Vilalba de la repressió franquista, tant dels tribunals militars com dels seus convilatans. Algunes víctimes foren assassinades, de forma particularment cruel, per altres veïns de Vilalba quan tornaven al seu poble un cop acabada la guerra civil.

Quan ja ha estat publicat aquest article a l’ Alfatara, David Tormo en data 23 de setembre de 2011  ha donat una extensa rèplica que,  per la informació publicada,  continuarà el  proper dia 30 de setembre de 2011. David Tormo es reafirma en les seves opinions i torna a acusar de falsetat les afirmacions de Josep Sànchez Cervelló. La polèmica sembla que encara no s’ha acabat.

El que no neguen cap dels dos historiadors és que a España, el dia 18 de juliol de 1936, va existir un aixecament militar feixista contra el govern legítim de la República que obriria el camí a molts anys de dictadura franquista.

El cost humà dels fets relatats del 21 de juliol de 1936 a Vilalba dels Arcs va ser de 16 morts i més de 30 ferits, la gran majoria persones considerades dretanes.

Us animen a llegir els articles sobre un episodi violent i molt dolorós de la nostra història que cal conèixer i recordar, i també per poder tenir un opinió pròpia. Com es pot entendre que dos historiadors explicon versions tan contraposades sobre uns mateixos fets?

Aquí teniu els dos artícles:
- David Tormo
- Josep Sánchez Cervelló
- Nova rèplica de Tormo de 23 de setembre de 2011