Alfatara Digital

[Anterior secció d'aquest article]

5. Conclusions

A la majoria d’estudis, un cop s’ha desenvolupat el cos del treball, l’investigador té al cap una sèrie de consideracions finals les quals ha anat entreveient a mesura que avançava l’anàlisi. En aquest cas, és necessari que aquest darrer apartat les inclogui per tal de poder-nos acabar de fer una idea completa sobre què va ser el moviment antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona.

Primer de tot, basant-nos en les definicions fetes en la perspectiva teòrica que hem exposat al començament del treball i després d’haver vist totes les característiques del moviment social que ens ocupa, podem afirmar que aquest va ésser sense cap mena de dubte un dels nous moviments socials d’abast més ampli a la Catalunya dels anys setanta. Segueix vigent en distints àmbits de la societat catalana però sense la mobilització i l’abast social que va tenir: No existeix com a moviment social com a tal però sí com a corrent dins de l’ecologisme català d’avui en dia.

I dic d’avui en dia perquè en el Estat del Benestar on la demanda energètica augmenta i els recursos energètics utilitzats fins ara disminueixen (petroli, gas natural, urani…) s’està posant de manifest una qüestió essencial per la pervivència d’aquest model de societat: La necessitat d’utilització de noves fonts d’energia alternatives, renovables i netes, la qual cosa fa que les reivindicacions antinuclears i ecologistes siguin més rellevants i actuals que mai.

No sabem si els posicionaments antinuclears tornaran a estructurar-se com a moviment en vistes a la realitat que aviat se’ns presentarà, el que sí que sabem és que aquest va ser essencial per tal d’introduïr a la societat catalana una consciència social basada en el progrés social just i sostenible, el respecte a la natura o la necessitat de lluitar contra les agressions al territori -entre d’altres- tot i que als inicis la desinformació sobre l’energia nuclear regnava a les zones rurals i urbanes.

Tot i això, i afegint-hi l’agravant de la falta de llibertats, la gent es va organitzar per a lluitar per aquesta causa, una de les moltes existents en en la situació social i política del país. Tot i no acabar de copsar ben bé contra què és lluitava es tenia el sentiment visceral que havien de fer-ho, per supervivència i per dignitat.

Ara ens trobem davant d’un panorama polític diferent on l’acord entre els tres grups per crear un govern “catalanista i d’esquerres” ha assumit, en qüestió de nova política territorial, ambiental i energètica, un programa de tancament de les centrals nuclears de Catalunya. Serà veritat?

Tenint en compte que a l’Estat Espanyol l’activitat nuclear ha produït fins la data gairebé 2.000 tones de residus d’alta activitat (que s’incrementen anualment en 160 tones), per als que no es disposa de cap zona ni temporal ni definitiva per al seu emmagatzematge, encara que s’espera tenir operatiu una MTC per a l’any 2013, a quina població es farà?

Comportaran mobilitzacions a l’estil de Not in my backyard l’elecció d’un lloc on emmagatzemar el residus radioactius de les centrals nuclears?

Que passarà amb el pleit que protagonitza la comunitat internacional envers l’Iran, presentat com una amenaça nuclear per voler desenvolupar l’energia nuclear?

Aquestes qüestions i d’altres, seran probablement els reptes que la societat del futur haurà d’afrontar amb totes les limitacions i avantatges que té l’espècie humana.

Esperem, si més no, que adopti una postura ètica i de compromís amb la humanitat que prevalgui per sobre de qualsevol altre interès.

Bibliografia

1. Relació de fonts escrites

• LARAÑA, Enrique.1999. La construcción de los movimentos sociales.ed.Alianza, col·lecció El libro universitario, Madrid.
• IBARRA, Pedro, Benjamín Tejerina.1998. Los movimientos sociales: transformaciones políticas y cambio cultural.ed.Trotta, Madrid.
• INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL.1988. Natura, ús o abús? El llibre blanc de la gestió de la natura als PPCC.ed.Barcino (1ra el 1976), Barcelona.
• TARRAGÓ, Salvador.2004. Necesidad de la Participación ciudadana en la Planificación Hidràulica. UPC. Barcelona
• GARCIA, Xavier. “Carranza, un cor ple de bosc” .Userda, Revista de pensament ecologista, núm.10 II etapa, 2005:pàgs.4-5
• GARCIA, Xavier.1975.Un any de lluita contra les Centrals Nuclears a les comarques de l’ Ebre. Barcelona
• COORDINADORA ECOLÒGICA COMARCAL.1984. Qüestió Nuclear: Problemàtica dels pobles de les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Montsià. Edita la Coordinadora.
• COMISSIÓ PER LA PROBLEMÀTICA NUCLEAR DE LA UNIÓ DE PAGESOS. Carta dirigida a l’Opinió pública.
• ACTES DE LA COMISIÓN DE APODERADOS DE LA RIBERA D’EBRE (CARE), de la COORDINADORA ECOLÒGICA COMARCAL i de la TAULA ANTINUCLEAR I ECOLOGISTA.
• ALTERNATIVA VERDA. 1984. Dossier Verd.2a edició, Centre de documentació i de dades Alternativa Verda, Barcelona.
• COMITÈ ANTINUCLEAR DE CATALUNYA. La qüestió nuclear. Dossier editat pel CANC.Barcelona
• HISPANA SERVICE,S.A. 1984. Diagnòstic provisional sobre la realitat socioeconòmica de la Ribera d’Ebre i les seves perspectives.Barcelona
• HISPANA SERVICE, S.A.1985.Objectius per al desenvolupament de la Ribera d’Ebre. Qüestionari Consulta.Barcelona
• HISPANA SERVICE.S.A. 1985.Porposta d’Objectius per al desenvolupament de la Ribera d’Ebre
• AREA,GABINET D’ESTUDIS I APLICACIONS S.A.1991. L’economia a la Terra Alta: Una estratègia de desenvolupament.L’Hospitalet de Llobregat

2. Relació de fonts d’Internet

• http://www.idescat.es, Institut d’Estadística de Catalunya
• http://www.energiasostenible.org, web del Grup de Científics i Tècnics per un futur no nuclear (GCTPFNN)
• http://www.userda.com, Revista online de pensament ecologista
• http://www.ceit.es, Centro de Estudio e Investigaciones Técnicas de Guipúzcoa
• http://sepiensa.org, Pàgina sobre la història d’Hirsohima i Nagasaki

[Anterior secció d'aquest article]
[Anar a la presentació d'aquest treball]
[Anar a la presentació de l'exposició "25 anys de Txernòbil..."]