Alfatara Digital

[Anterior secció d'aquest article]

4. Característiques definitòries del moviment antinuclear i ecologista

En primer lloc establirem les característiques definitòries del moviment en quant al territori que va abarcar, l’organització, l’estructuració, les ideologies que susbribien els seus mebres i la promoció social que van fer sobre determinats aspectes innovadors.

Primer de tot podem afirmar que el moviment antinuclear i ecologista va ser promogut majoritàriament per persones i col.lectius de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

A nivell territorial cal fer referència als següents aspectes:

En primer lloc que el moviment antinuclear i ecologista va abarcar tot el Principat ja que les organitzacions que van formar-lo incloïen en el seu sí persones i col·lectius d’arreu de Catalunya, que tot i no lluitar des de les zones immediatament afectades van contribuïr a la consolidació i expansió d’aquest.

I en segon lloc, cal ressaltar que van ser les comarques més afectades per la instal·lació d’ambdues nuclears les que van ser les promotores i el nucli de la lluita antinuclear, juntament amb col.lectius de ciutats, especialment de Barcelona.

En quant a l’estructura del moviment antinuclear i ecologista podem dir que les organitzacions que el van formar s’estructuraren amb formes, mitjans i procediments basats en l’autoorganització i l’autogestió i que es tractava d’un moviment extraparlamentari.

A diferència del moviment ecologista català, parts del qual es van acabar integrant a la llarga al PSOE, PCE, Iniciativa-Els Verds…el moviment antinuclear i ecologista pren les característiques del que hem definit en el primer apartat com a moviment social, precisament per no haver-se integrat ni relacionat a cap partit polític ja que, per definició, es tractava d’un moviment/xarxa popular i cívica.

Una altra característica important de la seva estructura era la descentralització que hi imperava, tant en les accions que duia a terme com en la presa de decisions.

Consegüentment a aquest aspecte se’n va despendre el fet que dins les diferents organitzacions (la Coordinadora Comarcal i Ecològica, la Taula Ecologista, el CANC, Sirga…) hi hagués un funcionament assembleari, de manera es buscava que no existís cap jerarquia entre les diferents persones i col·lectius que els integraven.

Pel que fa a les ideologies definitòries de les persones i col·lectius que en van formar part podem afirmar que eren simplement ecologistes, lluitadors contra el que significaven les centrals nuclears juntament a persones col·lectius d’ideologia independentista i/o llibertària. Ens pot sobtar el fet que comptades persones de les que van participar en el moviment es definíssin com a socialistes o comunistes però cal que recordem, com a possible causa d’aquesta realitat, que el PSOE i el PCE els primers anys de democràcia es van posicionar a favor de l’energia nuclear.

Una atra característica a cal ressaltar en el sentit polític/ideològic és la voluntat majoritària que va tenir el conjunt del moviment de no ser polititzat per a cap partit, per tal que cap d’aquests pogués atribuir-se les accions unitàries del moviment.

En aquest sentit, no participava directament en conteses electorals, fora de les d’àmbit local.

La vessant més innovadora -socialment parlant- que definia el moviment antinuclear i ecologista va ser allunyar-se de la cultura del no, l’activitat d’aquest en pro de la introducció d’hàbits alimenticis saludables, del naturisme com a opció de vida, potenciant l’agricultura ecològica i promovent les cooperatives i el comerç directe pagès-consumidor.

També es va fer important per al moviment (la qual cosa es va fer palesa, per exemple, al mercat alternatiu de Móra d’Ebre que organitzà la Coordinadora o amb els llibres editats afirmant la possibilitat de pervivència dels nivells de consum elèctrics actuals mitjançant energies alternatives) el de promoure a nivell social, per respecte a la natura i per un progrés econòmic sostenible, l’energia solar, maremotriu o eòlica, entre d’altres.

Cal que, com a paradigma d’aquesta tasca, citem les revistes que aquells anys van aparèixer i van contribuir a la difusió del moviment com van ser: Triumfo, L’ecologista, Ecotopia, Integral, Alarma, El correo del sol, Alfalfa, el butlletí del CANC i especialment Userda, pionera de la premsa ecologista i que encara funciona avui en dia.

Aquesta va néixer el maig del 1977, abans que s’iniciés la campanya electoral de les primeres legislatives i després de quaranta anys de dictadura, paral·lelament a les primeres mobilitzacions en defensa de la zona volcànica de la Garrotxa, dels aiguamolls de l’Empordà i en contra de la contaminació del Ter i del funcionament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.

4.1. El moviment Antinuclear a Catalunya, avui.

Sota aquest títol el que ens podríem preguntar és si realment aquest moviment encara està actiu. Bé, de fet podem dir que ho està, però no, evidentment, amb la mateixa mobilització social i trascendència que va tenir els anys 80.

Abans però d’entrar en quines iniciatives existeixen fruït d’aquest que ens permetin parlar-ne objectivament com a moviment social actual, veiem primer quina ha estat el llegat del moviment antinuclear i ecologista a les comarques del sud.

En aquest sentit és inevitable doncs que parlem, d’una banda de la resistència popular creada a les comarques de Tarragona arran del projecte del Pla Hidrològic Nacional i la central de cicle combinat d’ ENRON a Móra la Nova i, d’altra banda, de la contradicció existent actualment al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta on s’hi estan projectant enormes i insostenibles parcs eòlics, una alternativa considerada pels antinuclears i ecologistes dels vuitanta com el futur energètic mediambientalment respectuós.

4.1.1.El moviment antitransvassament

El govern del PP, seguint la línia franquista de construcció de preses transvassaments, va projectar el Pla Hidrològic Nacional, el qual es basava en l’augment de l’oferta de l’aigua en lloc de l’estalvi i la reutilització d’aquesta.

En cas que s’haguéssin realitzat les macroestructures -embassaments, canalitzacions, desviaments, drenatges… el medi ambient hagués patit agressions irreversibles com podien ser la inundació d’ àmplies zones, l’alteració del cicle biològic de l’aigua i de les espècies que hi vivien o la reducció de la biodiversitat, tant vegetal com animal.

El més important, però, hagués sigut que, com a conseqüència de la intrusió marina a la costa de l’Ebre, tots els processos d’erosió, transport i sedimentació dels materials s’haguessin vist modificats o interromputs, provocant així la desaparició del delta amb les conseqüències mediambientals, socials o econòmiques que d’això hagués suposat.

Malgrat tot, es va estendre una gran mobilització ciutadana en contra del PHN i a favor d’una nova cultura de l’aigua que va començar a les comarques del sud i aviat es va estendre, rebent el suport de nombroses parts del principat.

Sociològicament podem hipotetizar que el rebuig frontal al PHN va ser degut a la tradició, al llegat que el moviment antipreses i antitransvassament del CARE i l’antinuclear havia projectat sobre la zona. Aquest va augmentar la sensibilització de la població envers la conservació del medi ambient o la necessitat de preservar el patrimoni davant les grans agressions al territori -sempre rebudes pel sud de Catalunya-

Això comportà que, tot i la consciència dels ciutadans i ciutadanes de la pèrdua de la lluita en contra les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, sortissin al carrer per rebutjar el PHN plantejant a la vegada solucions propositives a la qüestió: Una nova cultura de l’aigua basada en la reutilització, l’estalvi, el consum moderat i racional que generés, a la vegada, un progrés social basat en el respecte a la natura i el medi ambient.

4.1.2. La planificació eòlica a les comarques de Tarragona

Com dèiem anteriorment, el moviment antinuclear i ecologista va contribuir a la conscienciació i la sensibilització de la població en relació a determinats aspectes, entre els que es troba la necessitat d’utilització de fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient com ho és l’energia eòlica.

Actualment ens trobem amb la següent contradicció: El mateix govern que durant 23 anys va permetre i perpetuar la nuclearització del nostre territori s’afanyava, en vistes del potencial econòmic que suposa, a erigir-se al final de l’última legislatura com el primer gestor i avalador de l’energia eòlica.

Curiosament, però, pràcticament tots els parc eòlics van ser projectats a les comarques de Tarragona, que a la vegada, ja patien les conseqüències de les nuclears: Altre cop la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat i algunes més.

Actuament ens trobem en una situació crítica i sense resoldre en la que està previst que aquestes comarques acullin més de 5 parcs eòlics per cap, a més a més de les línies d’alta tensió, punts de recollida d’energia i totes les infraestructures necessàries perquè aquesta arribi a la ciutat i cobrir així el suposat dèficit energètic que hi existeix.

La contradició és evident quan veiem que el moviment antinuclear i ecologista va estar trenta anys lluitant per assolir determinats objectius socials, un dels quals ara està convertint-se maquiavèl·licament en una altra agressió al territori com ho van ser les nuclears.

4.1.3. La situació actual del moviment: iniciatives i perspectives de futur

Si bé podem afirmar que com a moviment reconegut socialment en sí el moviment antinuclear com a tal no existeix , sí que ho fa en tant que algunes institucions i col·lectius s’hi continuen posicionant en contra, generant per això diverses activitats.

Segurament la institució que ha tingut més continuitat i que encara segueix en ferm en el moviment antinuclear a Catalunya és el col·lectiu de Científics i Tècnics per un futur no nuclear (GCTPFNN).

El GCTPFNN es va donar a conèixer públicament a la tardor de 1980 quan va promoure la recollida de signatures (entre professorat universitari i persones dedicades a la recerca) entorn del manifest Per uns Països Catalans lliures de la nuclearització.

El manifest i les signatures recollides foren lliurades al President de la Comissió Investigadora de les centrals nuclears d’Ascó del Parlament de Catalunya, al President del Parlament i al President de la Generalitat de Catalunya.

L’impacte ocasionat per l’accident a la C.N. de Txernòbil va fer que el GCTPFNN es plantegés la necessitat d’organitzar una Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears per donar a conèixer públicament els problemes associats a la nuclearització i presentar els estudis internacionals que proposen l’abandonament de les nuclears com a sistemes productors d’energia.

És per això, que des de l’any 1987, es reuneix a Barcelona la Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears, com a Conferència Catalana per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible des de 1995. Aquest esdeveniment, organitzat pel Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTPFNN), constitueix una fita de trobada per aquelles persones preocupades per la insostenibilitat ecològica i social dels models energètics dominants.

Actualment, hi ha una sèrie d’organitzacions que són manifestament antinuclears i que també participen a la Conferència entre les quals destaquen: Alternativa Verda -Moviment Ecologista de Catalunya, la revista Userda, la Cooperativa Ecotècnia, la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya, la Federació d’Organitzacions Consumeristes de Catalunya, la Fundació per a la Investigació de Projectes Alternatius, la Fundació Roca i Galès, la Societat Catalana d’Educació Ambiental, el vicerectorat de la UAB de Relacions Exteriors i Campus, la UB i els WISE (World Information Service on Energy), a més dels col·lectius que per ser més petits o menys institucionalitzats son mediàticament menys coneguts.

Pel que fa a les activitats que s’estan duent a terme en l’actualitat destaquen: D’una banda la recollida de signatures per part del grup de Científics i Tècnics per un futur no nuclear en pro de l’utilització a Catalunya d’energies 100×100 sostenibles i d’altra banda, en ocasió del 20è aniversari del gravíssim accident de Txernòvil el CCCB –Centre de Cultura Contemporània de Barcelona- presenta una exposició que pretén explicar la catàstrofe i les seves conseqüències en paraules i imatges com a marc i eina de reflexió sobre els importants reptes del segle XXI : La tecnociència i els seus perills reals i imaginaris.

[Següent secció d'aquest article]