El dissabte, 26 de maig a les 7.30 de la tarda a la seu de la Fundació el Solà tindrà lloc la conferència – col·loqui “Espais sans, persones sanes” a càrrec de l’arquitecta Alba Canova.

L’assemblea parlamentària del Consell d’Europa va aprovar el dia 27 de maig de 2011 la Resolució 1815 referida als perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes en el medi ambient. Xarxa d’antenes de telefonia mòbil, xarxes sense fils d’accés a Internet són cada vegada més corrents en llars, oficines i moltes zones públiques (aeroports, centres d’ensenyament i zones residencials i urbanes). A mesura que augmenta el nombre d’estacions base i xarxes sense fils locals, augmenta també l’exposició de la població a les radiofreqüències.

Pel que fa a la protecció dels xiquets i xiquetes, la resolució recoman: Dissenyar, en l’àmbit dels diferents ministeris (educació, medi ambient i sanitat), campanyes d’informació específiques adreçades al professorat, les mares i pares i els xiquets i xiquetes per advertir-los dels riscos específics de l’ús precoç, indiscriminat i perllongat dels telèfons mòbils i d’altres dispositius que emeten microones; donar preferència, per als xiquets i xiquetes en general, i especialment als centres d’ensenyament i a les aules, a les connexions a Internet per cable, i regular estrictament l’ús de telèfons mòbils a les escoles.
http://www.apdr.info/electrocontaminacion/Documentos/Institucions_Europeas/P.A.C.E.06.05.11_cas.pdf

La persona que farà la conferència «Espais sans, persones sanes», Alba Cànovas, va estudiar Arquitectura i va treballar professionalment com a calculista d’estructures en l’edificació. L’any 2008 es va replantejar tot el sistema d’arquitectura convencional i començà a interessar-se per temes relacionats amb la nutrició, la salut, l’ecologia i la bioconstrucció, cosa que l’ha portat a seguir, des de l’any 2009, cursos d’arquitectura i bioconstrucció.

El mateix any 2009, al congrés organitzat per l’Institut Tecnològic de Lleida (http://www.itl.cat/noticies-sostenibilitat/Sostenibilitza-t-2011) i la Universitat de Lleida, descobreix l’Institut de Bioconstrucció de Neubeuern (Institut für Baubiologie + Oekologie Neubeuern), Alemanya (http://www.baubiologie.de/site/home.php), i la Baubiologie (bioconstrucció), disciplina que neix a Alemanya als anys setanta i que relaciona factors ambientals (naturals i/o artificials) i de la construcció amb la salut.

La bioconstrucció promou la construcció d’edificis sans. Té en compte factors com l’electrocontaminació, la qualitat de l’aire interior, els productes químics, els metalls pesants, la radioactivitat, els fongs… La majoria de bioconstructors d’Alemanya treballen en col·laboració amb metges. Cada vegada es veuen més persones afectades per patologies relacionades directament o indirectament amb factors ambientals (al·lèrgies, SQM sensibilitat química múltiple, fatiga crònica, fibromiàlgia, sensibilitat electromagnètica, etc.).
Actualment, l’Alba col·labora amb metges que tracten pacients afectats per problemes ambientals. No es considera experta en cap tema, però li interessa difondre la informació dels que sí que són experts i és especialment sensible a l’afectació dels camps electromagnètics en els xiquets i xiquetes als centres escolars, les biblioteques o els espais públics.

La Fundació el Solà us anima a participar en aquesta conferència-col·loqui que de ben segur ajudarà els professionals de l’ensenyament, els responsables municipals, les famílies i tothom en general a disposar d’informació per poder aplicar-la en els seus espais respectius.

Ningú sap qui ha filtrat la notícia als mitjans de comunicació ni quina o quines empreses impulsen el megaprojecte encara que diuen que no és Endesa i que és de capital català.

Diuen que la central hidroelèctrica reversible seria de d’aproximadament 3.000 MW de potència equivalent a la potència de tres reactors nuclears.

Cadena Ser de data 27 d’abril de 2012

http://www.cadenaser.com/economia/articulo/riba-roja-pot-acollir-hidroelectrica-reversible-mes-gran-mon/csrcsrpor/20120427csrcsreco_7/Tes

Diari ABC – citant l’Agència EFE de data 27 d’abril de 2012

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1155715

Diari de Tarragona de data 27 d’abril de 2012

http://www.diaridetarragona.com/ebre/066994/empresa/projecta/ribaroja/inversio/hidroelctrica/2100/milions/deuros

Agència Catalana de notícies de data 27 d’abril de 2012

http://www.324.cat/noticia/1714214/riberadebre/Una-hidroelectrica-reversible-de-tres-mil-megawatts-es-podria-ubicar-a-Riba-roja-dEbre

Diari El Punt/Avui de data 28 d’abril de 2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/534106-projecten-a-lebre-una-gran-hidroelectrica-reversible.html

Youtube de data 2 de maig de 2012

http://www.youtube.com/watch?v=yaJOX2016gw

Alfatara Digital creu poder informar que:

Veïns i veïnes de les poblacions afectades

Encara no han estat informats oficialment per ningú. Sembla que la cosa encara va per dalt.

Ubicació:

Per les informacions recollides per Alfatara digital una bassa aniria situada als Valencians i una altra als Raïmats

Superfície:

La Superfície de les dues basses de la central hidroelèctrica reversible  equivaldrien a 210 camps de futbol com el de l’equip de futbol de Barcelona.

Transport de l’aigua a les basses

Seria a través d’un gran túnel de 9 a 13 metres de diàmetre

Potència

La central hidroelèctrica reversible seria aproximadament de 3.000 MW de potència equivalent a la potència de tres reactors nuclears.

Impactes ambientals

Encara no és coneixen

Impactes sobre els serveis municipals dels pobles afectats: sanitat, ensenyament, seguretat i habitatge

Encara no es coneixen

Inversió

La inversió per les dades publicades pels mitjans d’informació seria de més de 2.000 milions d’euros,  l’equivalent a més de tres-cents mil milions de les antigues pessetes o l’equivalent a construir més un milió set-cents mil pisos d’un valor de 200.000, 00 euros.

Empresa

Sembla que l’empresa impulsora del projecte seria una empresa catalana que hauria executat moltes obres públiques de diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, d’organismes com G.I.S.A (Gestió d’Infraestructures, S.A.), R.E.G.S.A. (Regs de Catalunya S.A.) i més organismes públics de Catalunya i de fora.

Terminis previstos d’execució

Sembla que la voluntat de la Generalitat seria que les obres comencin a l’any 2015 i acabin l’any  2020 ( DT 04-05-2012)

Informacions dels Ajuntaments de Riba-Roja i de La Fatarella

Les coneixem pel publicat als mitjans d’informació.

L’Alcalde de La Fatarella, Fermí Ruana,  per informacions del Diari de Tarragona de data 27 d’abril de 2012 diu que encara no ho ha vist cap document i que és conscient que la inversió preveu un embassament artificial al municipi, raó per la qual es va mantenir a l’expectativa de conèixer «les repercussions ambientals» de la inversió tot i admetre que, a priori, «pot generar beneficis als dos pobles». http://www.diaridetarragona.com/ebre/066994/empresa/projecta/ribaroja/inversio/hidroelctrica/2100/milions/deuros.

El que sembla disposar de més informació és l’alcalde de Riba-Roja, Antonio Suárez, que per informacions del setmanari L’Ebre de data 4 de maig de 2012, explica que el projecte es troba en una fase molt embrionària, que ha iniciat negociacions amb al Generalitat de Catalunya i que treballa des de fa temps per aconseguir el consens social i polític del territori. També ha confirmat que caldria construir grans basses d’aigua al terme municipal de La Fatarella.

Generalitat de Catalunya

Segons informacions publicades el dia 4 de maig de 2012 al Diari de Tarragona i signades pel periodista A. Caralt el Govern de la Generalitat de Catalunya dona suport al projecte que requerirà obtenir la concessió d’aigües de la Confederació Hidrogràfica de l’ Ebre i superar una llarga tramitació ambiental

Partits polítics parlamentaris catalans

Sembla que el dia 26 d’abril de 2012 fou presentat al projecte als partits polítics catalans  (DT 04-05-2012).

Es necessiten 3 especialistes en la tècnica de construcció de pedra en sec.

A la nostra empresa especialitzada en jardins naturals, estem buscant a homes/dones que vulguin completar el nostre equip de jardins naturals com:

Especialistes en la tècnica de construcció en pedra en sec.

Què té vostè que aportar? Un diploma d’aquesta especialitat així com una mica d’experiència en aquest treball. Naturalment, és indispensable
que vostè estigui en plena forma i que sigui molt actiu, que sigui hàbil en les tasques manuals i que tingui un bon “feeling” per diversos tipus de pedres naturals.

Esteu interessat? Envieu-nos el seu dossier de candidatura o truqui’ns, demanant per Susan Bosshart i preguntant el que ha de contenir aquest dossier.

WINKLER.s & RICHARD AG
NATURGÄRTEN

http://www.gartenland.ch/
info@gartenland.ch
0041 52 369 50 20 begin_of_the_skype_highlighting 0041 52 369 50 20 end_of_the_skype_highlighting

Requeriments:

- Ser un especialista ben format, idealment, després d’una primera experiència de treball
- Tenir un bon caràcter, treballador i disciplinat
- Estar disposat a quedar-se a Suïssa com min. 1 any
- Tenir interès per conèixer noves cultures
- A part de castellà, idealment parlar alemany, si no, anglès, francès o italià)

El que oferim:

- Un sou de 4’100 CHF bruts mensual negociable (s’ha de comptar un 23% de contribucions socials)
- Un curs d’alemany si necessari (aplicant la deducció corresponent al sou)
- 42 hores setmanals, 4 setmanes de vacances pagades
- Ajuda en la recerca d’un allotjament

S’anuncien els primers espectacles confirmats. Tres grans autors per a tres artistes de renom es donaran cita a Litterarum, Fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre que es realitzarà els dies 1, 2 i 3 de juny. Sagarra dit per Rosa M. Sardà, Gertrudis canta Foix i Una música de Cavalls Negres, basat en textos de l’Albert Roig amb Sílvia Bel, Mònica Van Campen, etc. són alguns dels espectacles literaris que conformen la programació de la fira per l’edició d’enguany.

La cinquena edició de Litterarum és celebrarà coincidint amb la Fira del llibre ebrenc, que enguany arriba a la 9a edició. Així, Litterarum esdevé una referència per a professionals i seguidors de la literatura en llengua catalana posada a escena. Es podran visualitzar i escoltar textos literaris en les arts escèniques en tots els seus formats, recitals de poesia, música i instal·lacions de carrer, etc. amb un total de 18 espectacles literaris programats en l’edició del 2012.

Segons Albert Pujol, Director de la Fira, aquest any l’objectiu és “tornar a ser el referent del món de l’espectacle literari de parla catalana, amb un gran nivell artístic i professional tractant la nostra literatura, i apropant-la al màxim al públic i a programadors d’espais escènics d’arreu. La música, el teatre, la paraula dita a partir de textos literaris en català, envoltarà Móra d’Ebre durant els tres dies de la Fira”.

Litterarum, fira d’espectacles literaris està organitzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Fira del Llibre Ebrenc, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, Diputació de Tarragona i Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. La gestió professional va a càrrec de FUSIC, Fundació Societat i Cultura.

Per a més informació: www.litterarum.cat

A causa del tamany del fitxer, la descàrrega pot tardar un minut aproximadament.

El ponent, el senyor Edmundo Gimeno Font de 88 anys va néixer a Caseres a la Terra Alta. Per qüestions politiques, quan les tropes franquistes avancen des de l’Aragó en direcció a l’Ebre, la seva familia es veu obligada a marxar cap a Barcelona.

Desprès de la Batalla de l’Ebre, quan les tropes feixistes es dirigeixen cap a Barcelona, marxa juntament amb la seva família i passa la frontera cap a França.

Degut al gran nombre de refugiats del Camp d’Argeles, es construeixen dos camps de refugiats al costat: Saint-Cyprien i Barcarès.

Amb 15 anys d’edat, el senyor Edmundo Gimeno i la seva família son internats al camp de Saint-Cyprien. Des don s’escapa al poc temps.

Durant la 2ª Guerra mundial col·labora amb la resistència francesa contra el govern col·laboracionista de Vichy.

Es detingut per la Gestapo i  internat al camp de presoners de Noé, prop de Toulouse. El régim de Vichy decideix establir un camp model prop de Toulouse, aparentment destinat a funcionar com camp-hospital.

Es traslladat i empresonat a la fortificació del Port de Calais, al nord de França, d’allí s’escapa i es detingut per la Gestapo un altre cop.

Es traslladat al Ford du Ha, una antiga fortalesa de Bordeaux, que durant l’ocupació nazi va ser utilitzada com a presó per opositors politics i membres de la resistència.

Es traslladat al Camp de Compiegne a 80 Km de Paris, des d’on partien, cap als camps d’extermini, els combois de la mort.

Allí ell, juntament amb altres presoners, son pujats a un comboi que els  trasllada al camp de Buchenwald, un dels camps mes grans d’alemanya, a la regió de Turingia i mes tard al camp anex de Mittelbau-Dora.

Al Camp de Mittelbau-Dora els presoners eren sotmesos a treballs forçats en la construcció del projectil V2. A l’estiu de 1944  van afegir a les tasques de producció la bomba V1, a demes les empreses Heinkel i Junkers hi fabricaven motors per als avions.

Del Camp de Mittelbau-Dora es traslladat, amb un comboi amb centenars de morts, al camp de concentració de Bergen-Belsen, a la Baixa Sajonia a Alemanya.

El 15 d’abril de 1945, el camp es alliberat per les tropes britàniques on  trobaran setanta mil presoners, la majoria d’ells greument malalts i milers de cadàvers sense enterrar.

Al 1951 Edmundo Gimeno Font torna a Barcelona, procedent de França. Convalida els seus estudis a la universitat de Saragossa i publica la tesi  “La vivienda en la Terra Alta” (estudi de geografia humana).

També ha publicat el llibre “vivències d’un deportat. Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen”.

Actualment viu a Caseres, es membre de l’Amical de Muthaussen, i dona conferencies i xerrades sobre els camps de concentració nazis a escolars de batxillerat.

Podeu veure el text íntegre de la carta.

D’aquest fet també en va informar la Plataforma en Defensa de la Terra Alta. http://plataformaterraalta.blog.com.es/2011/02/23/totvent-2000-demana-a-l-ajuntament-de-pinell-que-retiri-les-seves-al-legacions-a-linea-electrica-berta-10671225/.

A la sessió extraordinària del Ple de  l’ Ajuntament de Pinell de Brai de data 25 de novembre de 2011 es va rebutjar pels 5 vots en contra  (4 CiU i  1 ERC ) i 4 vots a favor (PM) interposar recurs d’alçada davant del Departament d’ Empresa i Ocupació contra la resolució EMO/2528, de 14 de juliol, per la qual s’atorga a l’empresa Berta Energies Renovables, SL l’aprovació del projecte executiu i la declaració d’utilitat pública d’una instal·lació elèctrica als termes municipals de Prat de Comte i del Pinell de Brai.

Aquestes actituds es poden entendre pels convenis que van signar els Ajuntaments i les empreses eòliques, a canvi de diners, anys abans d’ estar aprovats els plans urbanístics, els projectes executius i poder atorgar les llicències d’ obres de les centrals eòliques. Uns convenis que no han sortit publicats a cap Diari Oficial i ja es coneix que molts/alguns són del tot il·legals, extrem desconegut per la majoria de la població.

Segurament que el contingut de la carta és tan explícit i clar, que no hi caldrien comentaris. O és tan barroerament xantatgista que el que caldria és una denúncia… si sabéssim tots plegats on hem d’anar-ho a denunciar. Si penséssim que el sistema judicial i les lleis que el regeixen s’inspiren en un valor tan devaluat com l’ÈTICA.

Moltes vegades des de les Plataformes de defensa de territori s’ha denunciat de manera pública aquesta manera d’actuar de les empreses, en aquest cas les elèctriques, que usen i abusen de la precarietat pressupostària de molts ajuntaments de les nostres comarques per fer passar els seus projectes.

En aquesta manera de funcionar rau una de les explicacions del per què d’una implantació que a casa nostra esdevé massificació indiscriminada: Quan pots triar les inversions que vols per al teu territori, tries, més o menys bé, però tries. Quan no pots, t’encolomen el que volen (o el que no vol ningú, que és una altra manera de dir el mateix).

Aquesta manera de funcionar també ens il·lustra d’una manca de planificació global de la implantació de les renovables a casa nostra. Una planificació que s’ha deixat en mans de les empreses, massa sovint especuladores amb els ajuts que rebien per instal·lar-se, i que no ha tingut en compte els criteris bàsics i irrenunciables que ens hem cansat de reclamar: Estalvi; eficiència energètica i distribució equilibrada per acostar els llocs de producció als llocs de consum. I per canviar el model de grans centrals de producció per una distribució combinada de renovables molt més sostenibles i que pogués ser de propietat i gestió no sotmesa a les multinacionals, que l’únic criteri que gasten és l’economicista.

En les ”raons” de la carta es veu ben clar. I en les “amenaces” descarades es veu també el poder i la seguretat d’impunitat que els fa ser prepotents fins on calgui.

Cartes com aquesta en deu haver en més d’un calaix de consistori. O senzillament ja no s’han escrit perquè l’ajuntament de torn no ha gosat exercir el seu dret de presentar unes al·legacions que minimitzin un impacte indiscutible.  I d’això en diuen democràcia?

• Història

Josep TERMES

Historia del anarquismo en España (1870-1980)

Editorial RBA. Barcelona, 2011

Traduít del català Núria Termes

Història del moviment anarquista a Espanya. l’Avenç, 2011

www.rbalibros.com

-

Josep FONTANA

POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una història del mundo desde 1945

Ediciones de Pasado y Presente. Barcelona, 2011

ediciones@pasadopresente.com

—-

• Poesia

Joan MARGARIT

Tots els poemes (1975-2010)

La butxaca

Edicions Proa. Barcelona, 2011

www.labutxaca.cat

-

Joan MARGARIT

Marbre d’aire

Editorial Andorra, 2012

www.editorialandorra.ad

 -

• Novel·la

Lluís LLACH

Memòria d’uns ulls pintats

Editorial Empúries. Barcelona, 2012

www.editorialempuries.cat

-

Albert VILLARÓ

L’escala del dolor

Editorial Columna. Barcelona, 2012

www.columnaedicions.cat

-

Imma MONSÓ

La dona veloç

Premi Ramon Llull, 2012

Editorial Planeta. Barcelona, 2012

www.planeta.es

-

Neus CATALÀ- Carme MARTÍ

Un cel de plom

Amsterdam llibres

Editorial ARA llibres. Badalona, 2012

www.arallibres.cat

-

Ramon SOLSONA

L’home de la maleta

Premi Sant Jordi 2010

Editorial Proa. Barcelona, 2011

Primera edició: febrer del 2011

Sisena edició: setembre del 2011

www.proa.cat

-

Carles PORTA

FAGO. Si et diuen que el teu germà és un assassí

Premi Huertas Claveria

Edicions La Campana. Barcelona, 2012

www.edicionslacampana.cat

• Guies

Mireia GARCIA

El romànic a Andorra

Editorial Andorra, col·lecció guies

Andorra la Vella, 2012

www.editorialandorra.and

-

Carli BASTIDA

Nou llegendes

Editorial Andorra, col·lecció guies

Andorra la Vella, 2012

www.editorialandorra.and

-

Albert VILLARÓ

Nova descripció del Principat i Valls d’Andorra

Editorial Andorra, col·lecció guies

Andorra la Vella, 2012

www.editorialandorra.and

-

• Agricultura

Jean-Marie LESPINASSE

EL HUERTO MAS NATURAL

Sin trabajar la tierra, con acolchados permanentes

Edita La Fertilidad de la tierra. Estella (Navarra), 2012

www.lafertilidaddelatierra.com

-

Alba GROS

Terra i pedra: agricultura tradicional de secà

Edita Fundació el Solà. La Fatarella, 2010

www.fundacioelsola.org

-

“La realidad tiene sentido porqué alguien alguna vez se molestó en contarla” (J.L. Borges)

Tots els llibres recomanats per Sant Jordi 2012, són llibres que he llegit i que m’han agradat. Tots els autors s’han molestat en contar-nos una història, alguns Història pura i dura i altres, històries de ficció, totes potents, interessants, alguna d’aquestes històries són novel·lades basades en fets reals. La poesia, com diu Joan Margarit, és un refugi, una casa de Misericòrdia davant la intemperie, sempre un consol. I què dir de l’agricultura, hi ha tres coses bàsiques en aquesta vida l’arquitectura: la casa;  la costura: vestit  i l’agricultura: aliment.

I tots  aquestes llibres, aliment per l’ànima.

Paraula de lectora

Fina Font Ruana

Pretenem amb aquestes jornades aprofundir el coneixement que tenim del nostre model energètic, debatre i reflexionar sobre on ens agradaria arribar, i veure per on podem començar a caminar.
S’han plantejat ponències i taules rodones des de la perspectiva acadèmica, professional i de l’activisme social, per posar en comú punts de vista i experiències per marcar una línia de treball.

Podeu descarregar el díptic informatiu de les Jornades.

DISSABTE
- A les 10.00 h
QUÈ TENIM: L’energia nuclear i la massificació energètica actuals
Ponent: PEDRO PRIETO

- De 11.30 a 14.00 h
Taula rodona: Lluita legal i exemples al territori.
* Albert Calduch. Advocat, GEPEC-Edc.
* Jordi Bigues. Periodista i comunicador ambiental.
* Pere Ariza. Ambientòleg.
* Veïns d’Ascó.
* Plataforma en defensa de la Terra Alta
* Plataforma Ametlla de Mar

- A les 16.30 h
QUÈ VOLEM: Energies i models energètics alternatius.
Ponent: JOAN MARTÍNEZ ALIER

Taula rodona: L’autosuficiència energètica
* Sergi Saladié. Geògraf.
* Jaume Domingo. Professor Escola Agrària Manresa
* Ricard Masip. Cooperativa Solar de Cabacés.
* Cresol. Solucions Energètiques Locals S.C.C.L.
* Som Energia. Coop. Producció, distribució i consum
energia verda.

Dissabte tot el dia, tallers i exposicions:
Sistema energètic actual
Testimonis de Fukushima
Avui actius…o demà radioactius
Objectes energètics casolans.

Menú ecològic a preus populars per dinar al bar del Casal.

DIUMENGE
- A les 10.00 h
QUÈ FEM?
Taula rodona: Propostes d’actuació.
Josep Mª Font, advocat i Elena Moreno, advocada.
Representants de plataformes en defensa del territori

Pedro Prieto (Madrid 1950). Enginyer tècnic en telecomunicacions,va treballar a ITT i Alcatel com a dissenyador i investigador. Actualment és consultor d’energies renovables i director de Tietar Solar S.L. Coeditor del bloc Crisis energètica, membre de CIMA, vicepresident de AEREN. Una de les seves principals aportacions és la investigació de models sobre els peak oil exports i la seva anàlisi.

Joan Martínez Alier (Barcelona 1939). Catedràtic d’Economia i Historia Econòmica a la UAB. Investigador i autor d’estudis de temes agraris. Membre fundador de la Societat Internacional d’Economia Ecològica i de l’Associació Europea de Economia Ambiental. Col·laborador de revistes alternatives. Autor de “L’ecologia i l’economia” que s’ha convertit en un clàssic de la crítica ecologista a la ciència econòmica.

A destacar els articles sobre la mona de pasqua, sobre el primer consell comarcal de la Terra Alta, sobre Sant Francisco i sobre la vaga de mestres en un mes que va ploure 120 litres.

A causa del tamany del fitxer, la descàrrega pot tardar un minut aproximadament.

A l’acte hi van intervenir amics i/o antics alumnes que ja s’han fet grans i continuen d’alguna forma la seva obra, que van parlar-nos de la significació de Josep Termes com a persona i historiador des de diferents punts de vista.

L’acte fou presentat per Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació Catalanista i Demòcrata i intervingueren per aquest ordre: Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona (UB) i Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB.

Van remarcar els seus estudis sobre les arrels populars del catalanisme i sobre el moviment obrer i la relació entre aquest i el catalanisme. També es va destacar la seva última gran obra “Història del moviment anarquista a Espanya” Podeu consultar la següent pàgina web: http://www.bcncultura.cat/llibres/historia-del-moviment-anarquista-a-espanya-de-josep-termes/

A partir de l’any 1940 i durant 20 anys va passar els estius a La Fatarella. Podeu consultar l’article que li va dedicar l’informatiu  Alfatara Digital de la Fundació el Solà http://www.alfatara.com/?p=5119 amb motiu de la seva mort on hi ha la seva biografia i diferents entrevistes.

El dissabte 17 de març, a la seu de la Fundació el Solà de la Fatarella va tenir lloc la conferència “Sentit del lloc – Paisatge i conflicte”. Podeu descarregar-vos o  llegir la transcripció de la conferència del Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de  Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (consulteu el web: www.catpaisatge.net).

És especialista en estudis de paisatge cultural i en pensament geogràfic i territorial. Sobre aquests temes ha escrit nombrosos llibres i articles en revistes internacionals de prestigi (consulteu web   http://www.udg.edu/personal/tabid/8656/default.aspx?ID=2000330).  Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster 2010 amb el llibre Paisatge, territori i societat civil.

En aquest llibre ens diu: «Els éssers humans creem llocs en l’espai, els vivim i els omplim de significació. Ens hi arrelem i ens en sentim part. Els llocs, a qualsevol escala, són essencials per a la nostra estabilitat emocional perquè ens vinculen a una lògica històrica i perquè faciliten la interacció entre el nostre jo i el món».

«…la pèrdua traumàtica del sentit del lloc condueix a un conflicte intern, personal, que pot arribar a tenir greus conseqüències socials [...] Com es produeix la pèrdua traumàtica del sentit del lloc, una desagradable sensació que ens afecta, en primera instància, individualment? De moltes maneres [...] perquè s’ha modificat de dalt a baix el lloc en el qual vivim, en molt poc temps, i sense haver participat en el procés de transformació. Vet aquí una mena de migració forçada sense moure’ns de lloc, una de les grans paradoxes del món contemporani, impensables en altres moments de la història en els quals la transformació del territori era lenta, pausada, al ritme de la intervenció humana. Quan els llocs esdevenen impersonals i irrecognoscibles per als habitants del lloc mateix, assistim a un greu conflicte territorial a escala individual, senzillament perquè l’arrelament territorial és una dimensió fonamental per desenvolupar una relació harmònica entre l’espai viscut i els grups humans.»

Podeu llegir la transcripció de la conferència del Joan Nogué per tal de conèixer o recordar totes les coses interessants que va explicar.

Aquesta conferència té com a objectiu ajudar-nos a reflexionar, en general, sobre el paisatge com a lloc on vivim, sobre la vinculació de les persones amb aquest paisatge –arrelament-desarrelament‑, el sentiment de pertinença a un lloc ‑poble-comarca-món‑,  la formació-transformació d’identitats territorials, i com poden afectar a les persones i a les comunitats les grans transformacions del paisatge i la forma de dur-les a terme: amb o sense consens socials i participació pública. Per què neixen conflictes al voltant d’aquestes transformacions? Per què aquestes grans transformacions es produeixen en uns territoris i no en uns altres? I tot això en un context de globalització, especulació  i lliure circulació de capitals.

És possible sentir-nos «forasters» a casa nostra?

I perquè volem que ens ajudon a reflexionar? Encara que no sigui un fenomen exclusiu de la Terra Alta, el paisatge d’aquesta comarca ha sofert els tres darrers anys una gran transformació no gradual i la nit ha deixat de ser nit. Hi ha hagut consens social i participació pública? Per què han sorgit conflictes? Elements nous s’han superposat a elements ja existents i els han dominat, i ens obligaran a llegir el paisatge i a relacionar-nos amb ell d’una altra manera, encara no sabem com. I les mateixes infraestructures no s’han construït ni a la muntanya de Montserrat, ni a Collserola, ni a la Costa Brava ni als Pirineus. Tot plegat forma part del procés de canvi permanent a què està sotmès el paisatge per l’acció dels elements naturals o de l’home o bé, malgrat tot, ens hauríem de preocupar pel paisatge on vivim?

Terra Alta capital Pequín, o un poder cada vegada més llunyà, i l’especulació

I la nova manera de relacionar-nos amb el paisatge, de viure a casa nostra,  requereix saber que quasi tots els nous elements que el dominen tenen un nou propietari majoritari (2011) que viu en un lloc molt llunyà de la Terra Alta, com un poder invisible. És l’empresa xinesa Three Gorges  http://www.ctg.com.cn/en/ (Les Tres Gorges), que juntament amb Iberdrola, la Caja de Ahorros de Asturias, el grup inversor portuguès José de Mello, el Banc Comercial Portuguès, el Banc Central de Noruega, la companyia pública algeriana Sonatrach, el Banco Espirito Santo i la també estatal Caixa Geral de Depósitos de Portugal, són els principals accionistes de l’empresa Energies de Portugal (EDP), propietària de sis centrals eòliques de la Terra Alta. Podeu consultar  la notícia al web de 22 de desembre de 2011. http://economia.elpais.com/economia/2011/12/22/actualidad/1324542782_850215.html

Abans, l’empresa Copcisa (anys 2008 i 2009) ja havia fet una operació especulativa amb la venda d’algunes centrals eòliques (la Fatarella, Vilalba i Corbera) que li van reportar uns beneficis reconeguts de 28.830.140,00 d’euros (milers de milions de les antigues pessetes), sense produir ni un sol kilowatt.

Us animen a participar en la conferència i a fer-ne difusió.

Wang Shu (Urumchi, 1963), és un arquitecte xinès pertanyent al nou moviment dels organismes moderns a la Xina. Aquest moviment, en comparació amb el tradicionalisme arquitectònic xinès, suposa una nova pràctica creativa i crítica de la professió de l’arquitectura. Guanyador del Pritzker d’aquest any i que li serà concedit el 25 de maig a la població xinesa de Beijing.

Museu d'Història de Ningbo

Textura dels murs a base de pedra i ceràmica reciclada

Aquest arquitecte xinès desenvolupa el seu treball a Xina, i especialment en Hangzhou, on crea en 1997 al costat de la seva dona Dl. Wenyu, també arquitecta, el “Amateur Architecture Studio”. Després d’acabar els seus estudis d’arquitectura a la Universitat del Sud-est (Nanjíng), es doctora en urbanisme.

Degà i professor de l’escola d’Arquitectura de l’Acadèmia Xinesa d’Art.

Abans d’arquitecte, Wang Shu va ser escriptor i li agrada dir que l’arquitectura és per a ell una part del seu treball. “La humanitat és més important que l’arquitectura, l’artesania i molt més important que la tecnologia”, escriu.

El treball de “Amateur Architecture Studio” ja ha estat objecte d’exposicions a Berlín, París i Rotterdam. Va ser guardonat amb diversos premis, entre ells el Premi Mundial en 2007. El treball de Wang Shu i Dl. Wenyu va ser publicat en nombroses revistes internacionals d’arquitectura i en el llibre ‘El principi del disseny’, publicat en 2002. “Amateur Architecture Studio” va aparèixer en el panorama europeu d’arquitectura en la 10a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Al costat del Pavelló de Xina, els dos socis Wang Shu i Dl. Wenyu van presentar la seva instal·lació de “Jardí de Rajoles”: un marc de bambú cobert amb 66.000 teules xineses reciclades. “Amateur Architecture Studio” explora la relació entre l’evolució de l’arquitectura i l’estil de vida a Xina. Els arquitectes transfereixen amb molt tacte la poètica i tradicional Xina, al llenguatge arquitectònic contemporani.

Campus de Xiangshan, China Academy of Art, Phase I (2002-2004)

Campus de Xiangshan, China Academy of Art, Phase II (2004-2007)

El nom de l’oficina reflecteix el seu programa. D’una banda, fa referència als interessos de Wang Shu per l’arquitectura vernacla xinesa, artesanal, de baix cost, espontània i efímera sovint. D’altra banda, el concepte de “Arquitectura Amateur” és una crítica de la professió d’arquitectura a Xina, en un context globalitzat de les mutacions urbanes i rurals, es caracteritza per una falta de reflexió. L’estudi s’enfronta al problema de destrucció massiva i la reconstrucció de les ciutats xineses. Pensa en com reconstruir, en les condicions actuals, mantenint un punt de vista tradicional: la interdependència de l’arquitectura i el paisatge. El seu treball també se centra en la reinterpretació de l’arquitectura tradicional de la zona amb el reciclatge. Durant l’última dècada, “Amateur Architecture Studio” ha desenvolupat un mètode innovador, experimental i contextualista. Wang i Shu Dl. Wenyu combinen les seves investigacions sobre les tradicions xineses rurals, aplicades a les experiències locals de l’arquitectura.

En primer lloc proven a petita escala els seus experiments, que es tradueixen, posteriorment, als projectes d’habitatge grans o àrees metropolitanes que, amb el temps, s’estenen a l’escala urbana.

“Jardí de Rajoles” és el projecte que va posar al descobert a “Amateur Architecture Studio” en l’escena europea. En ocasió de la Desena Biennal d’Arquitectura de Venècia en 2006, Wang Shu instal·la en una estructura de bambú uns 66.000 teules rescatades d’edificis destruïts a la zona de Hangzhou. Visible des del pont per sobre d’ella, aquest jardí és un manifest que cridava per al reciclatge de minerals i la reinterpretació de tipologies tradicionals.

(Resum extret de Wikipedia)

Aquest món globalitzat en que vivim i amb la pressa que no sabem on ens du, ens fa perdre l’orientació. Viatjant pel món, per lo que a l’arquitectura moderna es refereix, ens dóna poques pistes per on passem. Els barris moderns de qualsevol ciutat americana es poden confondre perfectament amb els de ciutats  assiàtiques europees o sud americanes. Però, també en àmbits molt més petits i propers, es dona aquest fenomen. Per exemple, els Pirineus poden confondre’s amb els Alps o amb les muntanyes Rocoses de Nord Amèrica, atenent a les tipologies arquitectòniques que en alguns casos s’hi donen, o també a la línia costanera trobem edificis copiats de llocs com Florida, Brasil o fins hi tot Japó.

El creixement dels nostres pobles s’està fent en mol sobint amb poca personalitat, poca reflexió i amb criteris i normatives que només responen a prejudicis i falta d’atenció per lo que fa a conservar algunas aspectes de la identitat que els ha distingit i diferenciat dels altres.

M’alegra enormement que el premi Pritzer hagi valorat, amb l’atorgament del premi d’aquest any, a un arquitecte, que com s’ha dit abans, “pensa en com reconstruir, en les condicions actuals, mantenint un punt de vista tradicional (“la interdependència de l’arquitectura i el paisatge” i ““la humanitat és més important que l’arquitectura, l’artesania i molt més important que la tecnologia” i que el reciclatge i la sostenibilitat estigui en el ideari i la praxis de la seva obra arquitectònica.

Posats en el nostre poble, penso que estem en la bona direcció i que tota la feina que s’ha fet en la recuperació de tècniques artesanals com la pedra en sec i la cada vegada més sensibilitat en restaurar, en lloc de derruir i tornar a construir, ens apropen a tenir un poble amb més personalitat, millor qualitat i amb una millor integració amb la nostra cultura, història i paisatge. Encara hem de fer molt més, però, és evident, i dia a dia es va confirmant, que si volem un futur millor tenim que  seguir per aquest camí del reciclatge, la sostenibilitat la imaginació i evolució amb una permanent inspiració amb les tècniques constructives del nostre passat. El premi Pritzer d’aquest any avala la nostra manera d’entendre el futur desenvolupament del nostre poble.

El Premi Pritzker d’arquitectura l’atorga la fundació nord-americana Hyatt. Creat el 1979 por Jay A. Pritzker i impulsat por la seva família s’entrega anualment a un arquitecte en vida de qualsevol país, que hagi mostrat a través dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com arquitecte i hagi contribuït amb elles a l’enriquiment de la humanitat.

El premi anual de 100.000 dòlars, té un clar paral·lelisme amb el Premi Nobel, tant per la seva importància i repercussió, com per la forma que es decideix el guanyador. La cerimònia d’entrega del guardó, però, no es realitza sempre al mateix lloc, sinó que es realitzen arreu del món.

Entre altres guanyadors d’aquest premi podem destacar a:

MACBA

Richard Meier (1934) arquitecte dels Estats Units d’origen jueu.

Va guanyar el premi Pritzker el 1984 i entre les seves obres hi ha el museu d’Art Contemporani de Barcelona, conegut com a MACBA.

CGAC

Álvaro Siza va nàixer a Matosinhos, port pesquer a prop  d’Oporto.

Premi Pritzker 1992 i és autor del Centro Galego de Arte Contemporánea. Santiago de Compostela (1993)

Torre Collserola

Norman Foster, Barón Foster de Thames Bank, OMH (Mánchester, 1935) es un arquitecte britànic. Premio Príncipe de Asturias de las Artes 2010 i premi Pritzker 1992. Entre les seves obres hi ha la Torre de Collserola de Barcelona, (1992) i Torre Caja Madrid, (2004-2008)

Guguemheim

Frank Owen Gehry nascut a Toronto, Canadà, el 28 de febrer de 1929, es un arquitecte assentat als Estats Units. Autor del Museu Guggenheim de Bilbao i la Bodega-Hotel Marqués de Riscal, Elciego (Alava). També és autor del Peix Daurat del Port Olímpic de Barcelona. Va rebre el premi Pritzker el 1989.

Torre Agbar

Jean Nouvel (12 de agosto de 1945) es un arquitecte y dissenyador francès. Va nàixer a Fumel, França i va estudiar arquitectura i disseny a l’escola de Belles Arts de París. És autor de la Torre Agbar de Barcelona i l’ampliació del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, de Madrid(2005), el Parc del Centre del Poblenou, Barcelona i l’Hotel Catalonia Fira, a la Plaça Europa a l’Hospitalet de Llobregat (2008).

Centro Kursaal

José Rafael Moneo Vallés Nascut a Tudela, Navarra (1937) és l’únic arquitecte espanyol que ha obtingut el Pritkzer (1996). És autor del Museo Nacional de Arte Romano de Mérida (1980-85), Edifici de la Previsión Española de Sevilla (1982-1987), Seu del Banc de España a Jaén (1983-1988), Estació de ferrocarril d’Atocha (Madrid) (1985-88), l’edifici Illa Diagonal de Barcelona (1986-93), l’Auditori de Barcelona (1987-99), la Fundació Pilar i Joan Miró, de Palma de Mallorca (1987-1992), el Palau de Congressos y Auditori Kursaal de San Sebastián (1990-99), l’Ajuntament de Murcia (1991-98), Bodegas Julián Chivite, d’Estella (1991-2002), etc.