Alfatara Digital

[Anterior secció d'aquest article]
1. Els nous moviments socials (perspectiva teòrica)
La primera evidència que se’ns presenta en intentar desenvolupar una perspectiva teòrica sobre què són els nous moviments socials és que se n’ha fet múltiples definicions. En el nostre cas, hem escollit la definició que en fa Raschke.
La majoria de teòrics coincideixen que els nous moviments socials van sorgir a la dècada dels setanta no únicament com un simple mitjà pel canvi social, sinó com un actor col·lectiu amb la finalitat d’influir en els processos socials múltiples que existien en aquell moment.
Raschke va …

[Anterior secció d'aquest article]
2. L’Energia nuclear
2.1. Des del descobriment fins a la fi de la segona guerra mundial
Per tal de poder entendre les crítiques que formularan els antinuclears i ecologistes a la energia nuclear hem de començar per entendre què és i què suposa.
L’any 1934 Fréderic Joliot Curie i Irene Curie, dos físics francesos, van demostrar junts l’existència del neutró i de la radioactivitat artificial, la qual cosa els va valer el premi Nobel de química de l’any 1935 i el nombrament de Fréderic Joliot com a alt comissari de …

[Anterior secció d'aquest article]
3. El moviment antinuclear i ecologista a les comarques del sud de Catalunya
3.1. Naixement dels primers grups ecologistes i antinuclears
Es pot dir que el bressol del moviment ecologista català va nàixer a la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre. A finals de la dècada dels seixanta molts habitants de les poblacions de Benifallet, Miravet, Ginestar i Benissanet es van aglutinar tot creant la Comissión de Apoderados de la Ribera d’Ebre (CARE), una organització popular per la defensa de la Ribera d’Ebre per tal de fer front al …

[Anterior secció d'aquest article]
4. Característiques definitòries del moviment antinuclear i ecologista
En primer lloc establirem les característiques definitòries del moviment en quant al territori que va abarcar, l’organització, l’estructuració, les ideologies que susbribien els seus mebres i la promoció social que van fer sobre determinats aspectes innovadors.
Primer de tot podem afirmar que el moviment antinuclear i ecologista va ser promogut majoritàriament per persones i col.lectius de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
A nivell territorial cal fer referència als següents aspectes:
En primer lloc que el moviment …

[Anterior secció d'aquest article]
5. Conclusions
A la majoria d’estudis, un cop s’ha desenvolupat el cos del treball, l’investigador té al cap una sèrie de consideracions finals les quals ha anat entreveient a mesura que avançava l’anàlisi. En aquest cas, és necessari que aquest darrer apartat les inclogui per tal de poder-nos acabar de fer una idea completa sobre què va ser el moviment antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona.
Primer de tot, basant-nos en les definicions fetes en la perspectiva teòrica que hem exposat al començament del treball i després …

En l’edició de 17 de març passat, La Vanguardia va publicar aquesta entrevista que Rafael Poch va fer a Iuli Andreiev, que ha tingut una gran presència en el terreny de la seguretat nuclear. Reproduïm l’article amb el vistiplau de

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Galia Akerman, Guillaume Grandazzi, Frédérick Lemarchand
Les silences de Tchernobyl. L’avenir contaminé
Éditions Autrement, col·lecció «Mutations»París, 2a edició, 2006
ISBN: 978-2-7467-0821-3
DL: avril 2006
De vuit a nou milions de persones viuen, i viuran molt més temps encara, en els territoris contaminats d’Ucraïna, Rússia i Bielorússia.
Aquest important desastre nuclear, l’«accident» industrial més gran de la història de la humanitat, ha produït poca expressió artística, amb la notable excepció de La Supplication d’Svetlana Alexievitx, i els seus herois, els liquidadors, han romàs anònims, oblidats. Però aquest incident no ha desaparegut de la …

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Galia Ackerman, Christophe Bisson, Jean-Pierre Dupuy, Al·la Iaroixínskai, Frédérick Lemarchand, Rostislav Omeliaixo
Hi havia una vegada Txernòbil

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Santiago Vilanova
Chernobil: el fin del mito nuclear. El impacto informativo y biológico del mayor accidente de la industria electronuclear.

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Rafael Poch-de-Feliu
La Actualidad de China. Un mundo en crisis, una sociedad en gestación

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Rafael Poch-de-Feliu
Tres preguntas sobre Rusia. Estado de mercado, Eurasia y fin del mundo bipolar

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Igor Kostin
Txernòbil. Confessions d’un reporter

[Índex de publicacions sobre Txernòbil]
Galia Ackerman
Tchernobyl, retour sur un désastre

Eduard Rodríguez-Farré (foto: diari Gara)
Eduard Rodríguez-Farré (Argelers, 26 de febrer de 1941) és doctor en Medicina, especialitzat en Farmacologia i Radiobiologia. Ha investigat

Per a dur a terme aquesta campanya (1981-1982) la Taula Antinuclear i Ecologista va demanar el suport de reconeguts pintors, dibuixants i humoristes com José Luis Martin; Francesc Vila Rufas –Cesc- i Jaume Perich Escala – Perich-  que hi van col·laborar fent un dibuix que contribuiria a difondre la campanya i recollir fons.
Més informació al treball “El moviment antinuclear i ecologista a les comarques de Tarragona (1964-1990)“que publicat a l’Alfatara Digital.
[Vegeu altres cartells del moviment antinuclear... 1975-1989]
[Vegeu també la presentació de l'exposició "25 anys de Txernòbil..."]